Àvar

Àvar
магӀарул мацӀ maʕarul macʼ
	;
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	~600,000
Parlants nadius	766.500 (2010 )
Parlat a	Daguestan
Oficial a	Daguestan
Autòcton de	Caucas
Estat	Rússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües caucàsiques; llengües caucàsiques del nord-est; llengües daguestaneses; llengües avar-àndiques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i alfabet àvar
Institució de normalització	? (?)
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-1	av
ISO 639-2	ava
ISO 639-3	ava
SIL	ava
Glottolog	avar1256
Ethnologue	ava
UNESCO	1069
IETF	av

L'Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.

Distribució geogràfica

És parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest de l'Azerbaidjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, el Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del món.

Dialectes

La seva parla es divideix en dos dialectes:

Maarulal (de maar "muntanya") o tawlintsi (del lak taw "muntanya"), al Nord de la plana de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
Bagaulal (en àvar "homes grollers") amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.

Ús de la llengua

Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle xvi, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle xviii l'àvar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).

L'àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,

També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars de l'Azerbaidjan van perdent la llengua materna en profit de l'àzeri.

Exemples

Hola!	Ворчӏами!	Worčʼami!
Com va	Щиб ххӏaӏal бугеб?	Ššib ħal bugeb?
Com et dius?	Дуда цӏар щиб?	Duda cva ššib?
Quants anys tens?	Чан сон дур бугеб?	Čan son dur bugeb?
Què fas?	Киве мун унев вугев?	Kiwe mun unew wugew?
Ho sento!	ТӀа лъугьа!	Tʼa łuha!
Què està fent el vailet?	Киве гьитӀав вас унев вугев?	Kiwe hitʼaw was unew wugew?
L'ampolla es trenca.	Васас шиша бекана.	Wasas šišša bekana.
Ells construeixen la carretera.	Гьез нух гьабулеб буго.	Hez nux habuleb bugo.

Morfologia

L'Àvar és una llengua aglutinant d'ordre sintàctic SOV.

Els adverbis no es declinen, llevat de la declinació segons classe de nom en alguns adverbis de lloc. El adverbis de lloc distingeixen entre formes locatives, alatives i ablatives.

Fonologia

L'inventari consonàntic de l'àvar ve donat per:^[1]^[2]

	Oclusiva simple			Oclusiva ejectiva		Africada simple		Africada ejectiva		Fricativa			Nasal	Aproxi- mant
Labial	b	p		(pʼ)									m	w
Alveolar	d	t		tʼ		c	c	cʼ	cʼ	z	s	s	n	r
Alveo-Palatal						č	č	čʼ	čʼ	ž	š	š		y
Lateral							tɬ	tɬʼ	tɬʼ			ɬ		l
Velar	g	k	k	kʼ	kʼ							x
Uvular				qʼ	qʼ					ʁ	χ	χ
Faríngia										ʕ	ħ
Glotal		ʔ									h