Àvar
L'Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques. Distribució geogràficaÉs parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest de l'Azerbaidjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, el Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del món. DialectesLa seva parla es divideix en dos dialectes:
Ús de la llenguaHan fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l'exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle xvi, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle xviii l'àvar és dotat d'un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827). L'àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta, També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars de l'Azerbaidjan van perdent la llengua materna en profit de l'àzeri. Exemples
MorfologiaL'Àvar és una llengua aglutinant d'ordre sintàctic SOV. Els adverbis no es declinen, llevat de la declinació segons classe de nom en alguns adverbis de lloc. El adverbis de lloc distingeixen entre formes locatives, alatives i ablatives. FonologiaL'inventari consonàntic de l'àvar ve donat per:[1][2]
ReferènciesEnllaços externs
|