1810

1810
Tipus	any civil i any comú que comença en dilluns
Altres calendaris
Gregorià	1810 (mdcccx)
Islàmic	1225 – 1226
Xinès	4506 – 4507
Hebreu	5570 – 5571
Calendaris hindús	1865 – 1866 (Vikram Samvat); 1732 – 1733 (Shaka Samvat); 4911 – 4912 (Kali Yuga)
Persa	1188 – 1189
Armeni	1259
Rúnic	2060
Ab urbe condita	2563
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1780 1790 1800 - 1810 - 1820 1830 1840
Anys
	1807 1808 1809 - 1810 - 1811 1812 1813

Esdeveniments

Napoleó atorga la independència de Catalunya sota la tutela de França. Dos anys més tard l'annexionarà a França.
20 de febrer - Malla (Osona): l'exèrcit francès guanya la batalla de Vic durant la guerra del Francès.
23 d'abril - Margalef (Torregrossa) (Pla d'Urgell): les tropes catalanes van perdre la batalla de Margalef quan intentaven trencar el setge de Lleida durant la guerra del Francès.^[1]
13 de maig - Al castell d'Hostalric, després de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnició del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleòniques.
25 de maig - la Vall d'Aran: les tropes napoleòniques ocupen la vall (Guerra del Francès).
14 de setembre - la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà): les tropes napoleòniques hi sofreixen una gran derrota.
19 d'octubre - Cardona (Bages): Batalla de Sant Quintí a la Guerra del Francès. Victòria catalana contra els francesos.

27 d'abril - Caracas (Veneçuela): Veneçuela esdevé el primer estat d'Amèrica del Sud que proclama la seva independència de l'Imperi Espanyol.
18 - 25 de maig - Buenos Aires (Argentina): ciutadans armats fan fora el virrei i estableixen un govern provincial del país a la Revolució de Maig.
9 de juliol - Primera República Francesa - Napoleó Bonaparte s'annexa el Regne d'Holanda a l'Imperi Francès.
- Rússia adquireix Sukhumi per un tractat amb els ducs abkhazos i declara que Abkhàzia és un protectorat rus.^[2]
20 de juliol - Colòmbia: el país esdevé independent d'Espanya.
11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
16 de setembre - Dolores Hidalgo (Estat de Guanajuato, Mèxic) el capellà del poble va promoure que els seus feligresos s'aixequessin en armes contra les autoritats de Nova Espanya mitjançant el Grito de Dolores que en l'actualitat encara es recorda mitjançant una festa nacional.
12 de novembre, Villel (Comunitat de Terol, Aragó): l'exèrcit napoleònic va guanyar l'Acció de la Fuensanta durant la guerra del Francès i van saquejar el santuari.

27 de gener: Tomás Gomensoro, president de l'Uruguai (m. 1900).
1 de març: Frédéric Chopin, compositor polonès (m. 1849).^[3]
20 de març - Carpineto Romano, Estats Pontificis (Imperi Francès): LLeó XIII, nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci quan va esdevenir el 256è Papa de l'Esglesia Catòlica (m. 1903)^[4]
23 de maig - Cambridge, Massachusettsː Margaret Fuller, filòsofa, periodista estatunidenca, activista pels drets de les dones (m.1850).^[5]
8 de juny, Zwickau, Saxònia, Alemanya: Robert Schumann, compositor alemany.^[6]
9 de juny, Königsberg, Prússia: Carl Otto Nicolai, compositor prussià (m. 1849).^[7]
23 de juny, Viena: Fanny Elssler, ballarina austríaca (m. 1884).^[8]
5 de juliol, Bethel, Connecticut (EUA): Phineas Taylor Barnum va ser un empresari i artista circense estatunidenc (m. 1891).^[9]
10 d'agost: Lorenzo Batlle y Grau, president de l'Uruguai (m. 1887).
11 de desembre, París (França): Alfred de Musset, poeta, autor dramàtic i novel·lista francès (m. 1857).^[10]
17 de desembre, San Fernando, (Cadis): Francisco Serrano Domínguez, militar i polític espanyol. Fou President del consell de Ministres diversos cops durant la Primera República Espanyola I també fou el cinquè i últim president del govern espanyol de la Primera República Espanyola (m. 1885).

2 de desembre, Hamburg, Alemanya: Philipp Otto Runge, representant del primerenc romanticisme pictòric alemany.
10 de desembre, Pragaː Maria Theresia Ahlefeldt, escriptora, pianista i compositora alemanya naturalitzada danesa coneguda per ser la primera compositora de Dinamarca (n. 1755).^[12]

↑ «batalla de Margalef | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
↑ George Hewitt, The Abkhazians: A Handbook (Routledge, 2013) p74
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Margaret Fuller». Encyclopædia Britannica, 31-10-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
↑ «Robert Schumann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
↑ «Otto Nicolai | German composer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-22, p. 226. ISBN 978-0-7864-7992-4.
↑ «P.T. Barnum | Biography, Circus, Facts, & Quotes» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2021].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfred de Musset» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
↑ «Duchess Louise of Mecklenburg-Strelitz, Queen consort of Prussia». Royal.Myorigins.org. [Consulta: 14 gener 2021].
↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016, p. 10. ISBN 978-0-7864-9513-9.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1810