Etapa bàsicament plana, amb una sola cota puntuable, però amb la gran dificultat de passar per part del recorregut de les clàssiques del nord, amb 13,2 km de paviment distribuïts en set trams, el darrer d'ells a sols 10 km per a l'arribada. Se superen tres esprints especials, als km 35, 71,5 i 151,5.
Desenvolupament de l'etapa
Al km 17, set homes s'escaparen del gran grup: Steven Cummings, Ryder Hesjedal, Pàvel Brut, Roger Kluge, Pierre Rolland, Imanol Erviti i Stephane Augé, arribant a tenir una màxima diferència de 4' 40". Amb l'arribada dels trams de paviment (amb un total de 13,2 km) el gran grup reduí la diferència per les acceleracions en busca d'una millor situació a l'hora d'afrontar-los. Al mateix temps el gran grup es començà a fraccionar per les caigudes i punxades successives que patiren els ciclistes. El més afectat va ser Fränk Schleck que es veié obligat a abandonar per una triple fractura de clavícula. Hesjedal passà tots els trams de paviment en solitari, però va ser agafat a poc més de 10 km per a l'arribada per un grup en què hi havia Andy Schleck, Fabian Cancellara i Cadel Evans, que havien deixat enrere la resta de favorits. A l'arribada Thor Hushovd guanyà amb facilitat a l'esprint, mentre que Alberto Contador perdé 1' 13" i Lance Armstrong 2' 07". Cancellara recuperà el lideratge després de les nombroses avaries en què es veié immers Sylvain Chavanel.[1][2]
