Abadia de Morimond

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Abadia de Morimond
(2008)
Dades
Tipus	Abadia primigènia, monestir cistercenc, monestir, monestir en ruïnes i comunitat religiosa
Construcció	segle XII
Data de dissolució o abolició	1791
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Parnoy-en-Bassigny (França)
48° 03′ 26″ N, 5° 40′ 22″ E / 48.0572°N,5.6728°E / 48.0572; 5.6728
Monument històric inventariat
Data	30 octubre 1925
Identificador	PA00079172
Activitat
Diòcesi	bisbat de Langres
Religió	catolicisme

L'Abadia de Morimond està situada en territori de l'actual Parnoy-en-Bassigny, al departament de l'Alt Marne, a la regió del Gran Est, a França. Aquesta abadia fou la quarta de les 4 grans filles de l'Abadia de Cîteaux, aquestes 4 foren de gran importància per a l'expansió de l'Orde del Cister, establint-se La Ferté al sud, Pontigny a l'oest, i Claravall al nord. El nom de Morimond deriva de l'expressió llatina mori mundo (morir del món), que expressava l'ideal cistercenc de renúncia al món material.

Situada a la diòcesi de Langres, Morimond fou fundada pel comte Odolric o Ulric d'Aigremont i la seua muller, Adeline de Choiseul l'any 1115, amb monjos procedents de l'Abadia de Citeaux sota la direcció del seu primer abat, l'abat Arnold.^[1]

La situació estratègica, entre les regions de la Xampanya i Lorena, va convertir a Morimond en una avançada del Cister per a la seua expansió cap a Alemanya i els països de l'est. Es desenvolupà ràpidament i creà nombroses abadies o monestirs filials a França, Alemanya, Polònia, Bohèmia, Espanya i fins i tot Xipre. Entre les més conegudes estan la de Kamp (1123) i Ebrach (1126) a Alemania, l'abadia de Heiligenkreuz a Àustria (1134), les abadies d'Aiguebelle (1137), Escaladieu (1137), Sedlec (1142), Bellevaux (1199) i Silvacana (1147) a França, l'abadiía de Dore (1147) a Anglaterra, i el monestir de Belmont (1157) al Líban.

Les filials més conegudes de Morimond són:

Morimond continuà participant en la fundació de nous monestirs cistercenc durant 2 segles més, així a finals del segle xviii eren més de set-cents monestirs fundats sota la seua direcció, tana femenins com masculins. Nombroses butlles pontifícies de diversos papes van posar sota la jurisdicció de Morimond a les principals ordes militars i religioses com les següents:

• L'Orde de Calatrava (1187)
• L'Orde d'Alcántara (1214)
• L'Orde de Crist (1319)
• L'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer

Entre els monjos més destacats relacionats amb l'abadia es recorda a Otó de Freising, fill de Leopold III, marcgravi d'Àustriaque estudià a París i posteriorment entrà a l'abadia arribant a ser el seu abat. També feu la seua carrera eclesiàstica a Morimond el papa Benet XII.

L'església abacial era de planta de creu llatina, construïda en un estil senzill i auster, sense ornaments, com marcava la tradició cistercenca. Morimond fou destruïda el 1572 durant les Guerres de Religió, i novament el 1636 en la Guerra dels Trenta Anys, reconstruint-se aleshores. Durant la Revolució Francesa va ser devastada i venuda com a bé nacional. Només va sobreviure l'església, però es va arruïnar al llarg del segle xix.

Hui dia només subsisteix alguns vestigis medievals a l'ala nord de l'església. La capella de Santa Úrsula és del segle xv, mentre que el pavelló d'entrada, la biblioteca i alguns pavellons són del segle xviii. Així mateix, també existeixen altres restes d'infraestructures hidràuliques fetes per al bon funcionament de les forges i molins del cenobi.

• 
  Pla de l'abadia el 1789.
• 
  Part de l'església que encara es conserva

• Histoire de l'abbaye de Morimond (francès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Morimond