Aiguabella

Aiguabella

Aiguabella des de ponent
Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 24′ N, 1° 00′ E / 42.4°N,1°E / 42.4; 1
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Jussà
Municipi	la Torre de Cabdella
Població humana
Població	18 (2019)
Geografia
Altitud	1.221 m
Dades històriques
Festa patronal	Sant Pere (29 de juny)
Codi INE	25227000200
Codi IDESCAT	2522710002200

Aiguabella és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, dins del seu terme municipal primigeni.^[1] També forma part de l'entitat municipal descentralitzada d'Espui.^[2]

Està situat dos quilòmetres al nord de la Torre de Cabdella, lleugerament enlairat a l'esquerra del Flamisell. S'hi accedeix per una pista rural asfaltada que surt del quilòmetre 15,5 de la carretera L-503 i mena a Aiguabella en uns 750 metres.

L'església d'Aiguabella està dedicada a sant Pere. Al segle xviii era sufragània de Sant Martí de la Torre de Cabdella, però el 1904 fou agregada a Sant Julià d'Espui. D'aquesta església procedeix un fragment de pintura gòtica del segle xiv que es troba en el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

Aiguabella és un topònim ja romànic de caràcter descriptiu. Es refereix a l'abundor i bondat de l'aigua que hi ha a les fonts d'aquest poble.

El 1790 el lloc d'Aiguabella tenia 2 cases. Ha estat sempre el poble més petit de la vall, i en el moment de màxima esplendor va arribar a quatre cases: Erill, Mora, Rosset i Tapiró. A darreries del segle xx i principis del XXI només quedava Casa Erill habitada, amb 6 habitants. El 2019 tenia 18 habitants.^[3]

Fins a l'extinció dels senyorius (any 1831), Aiguabella pertangué a la baronia d'Erill, després comtat.

Entre 1812 i el febrer del 1847 Espui i Aiguabella gaudiren, conjuntament, d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.

En ser un poble tan petit, els d'Aiguabella concorrien a les festes d'Espui, que consideraven com a seves.

Jaume Arnella, també dedica un esment a Aiguabella en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació (1992). Després del fragment dedicat a Pobellà diu:

• BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Aiguabella", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
• CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Pere d'Aiguabella". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
• CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
• GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguabella

• Institut Cartogràfic de Catalunya