|
Aixecament austriacista de Menorca
L'Aixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola. AntecedentsL'agost del 1705, poc després del setge de Gibraltar, amb l'ajut de l'estol anglès, els austracistes conqueriren Dénia i altres places com ara Alzira; quan Joan Baptista Basset desembarcà a Altea, on l'arxiduc fou proclamat rei de València[1] i començà la revolta dels maulets, i Basset via Dénia, Gandia i Alzira, va cavalcar fins a València, que va obrir les portes a l'exèrcit maulet sense resistència i l'entusiasme popular fou immens. Mentrestant, encoratjats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc, formada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austriacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Al regne de València arribaven notícies de l'alçament austracista al Principat, i això ajudà a escampar la revolta des de Vinaròs i Benicarló a Vila-real i Castelló, on els maulets es feren forts. Davant del setge dels austracistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a Felip d'Anjou i proposaren formar la Coronela, mentre la població vacil·là; mentrestant, els vigatans s'alçaren i en baixaren uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que a la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el virrei Baltasar Cristóbal de Hixar signà la capitulació.[2] Mentrestant, un exèrcit austriacista provinent de Portugal va prendre Madrid el 29 de juny, però fou represa per Felip el 4 d'octubre, mentre Carles es replegava cap a València. L'aixecamentA Menorca, abassegada per la forta guarnició espanyola que ocupava l'illa, es produí l'aixecament austriacista de Menorca el 20 d'octubre de 1706,[3] sent nomenat Joan Miquel Saura com a governador austriacista el 28 de novembre.[4] La lluita entre carlistes i filipistes durà tres mesos, fins que el gener de 1707, Felip V de Castella envia un batalló de reforç al governador Diego Leonardo Dávila procedent de Toló, que tornà a controlar l'illa el 12 de gener de 1707.[5] La Conquesta dels AnglesosAnglaterra no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània, i James Stanhope va salpar de Barcelona amb 600 anglesos, 600 portuguesos i 500 espanyols des de Barcelona,[6] als que es van sumar a Mallorca 300 homes comandats per Joan Miquel Saura Morell, arribant a Maó el 13 de setembre de 1708, on John Leake feia una setmana que esperava reconeixent el terreny. Les tropes van desembarcar a Alcaufar el 14 de setembre i van trigar uns quants dies a arribar al Castell de Sant Felip per la manca de camins, on la guarnició de 1000 homes, comandada pel capità francès La Jonquière i Diego Leonardo Dávila es va rendir per evitar una massacre entre les dones i els nens refugiats.[6] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
