Albert II d'Àustria
Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola. VidaAlbert II va néixer al castell d'Habsburg (avui a Suïssa); era fill d'Albert I d'Alemanya, Rex Romanorum, i Elisabet de Tirol. Va esdevenir governant mancomunat de les terres dels Habsburg junt amb el seu germà petit Otó l'Alegre el 1330, a la mort de Frederic I d'Habsburg; la seva herència es va incrementar amb les possessions que li va aportar la seva esposa Joana, que eren el comtat de Pfirt i diverses ciutats. A la mort d'Enric I de Bohèmia sense fills mascles va obtenir Caríntia i Carniola enfront de Joan el Cec de la Casa de Luxemburg a canvi de la renúncia a la corona alemanya mentre els Wittelsbach de Baviera van rebre el Tirol.[1] La seva figura va agafar reputació entre els lideres seculars i religiosos d'Europa i el 1335 el papa Benet XII li va demanar fer de mediador en el conflicte entre l'Església i l'emperador Lluís IV de Wittelsbach. Dos anys després el rei Felip VI de França li va demanar ajuda contra el mateix emperador Lluís i el rei Eduard III d'Anglaterra. No obstant Albert va romandre fidel a l'emperador fins a la mort de Lluís. Va establir les regles de la casa Albertina (Albertinische Hausordnung) per predeterminar les regles de successió a les terres austríaques, encara que aquestes regles foren ignorades després de la seva mort fins que foren renovades per Maximilià I. Adoptat com a part de la Pragmàtica Sanció, les regla de la casa Albertina van romandre una de les lleis bàsiques d'Àustria fins al 1918. Estíria li deu la seva antiga constitució dita Bergbüchel (Llibre de la Muntanya); el mateix va passar amb Caríntia. Albert va començar a construir el cor gòtic de la catedral de Sant Esteve de Viena, conegut com a Cor Albertià. S'ha especulat que va tenir una paràlisi temporal pel seu malnom alternatiu de "el coix" causada per poliartritis. Si va ser això, no li va impedir tenir fills, que foren quatre: Rodolf, que el va succeir com a duc, Frederic III (segon duc), Albert III (tercer duc), i Leopold (tercer co-duc). Va morir a Viena el 1358 i va ser enterrat en un monestir de la seva pròpia fundació, Gaming Charterhouse, a la Baixa Àustria. Família i fillsEs va casar el 15 de febrer de 1324 amb la comtessa Joana de Pfirt, filla del comte Ulric III de Pfirt, i va tenir els següents fills:
Ancestres
Referències
Bibliografia
|