Alfirk
Alfirk o Alphirk (β Cep / Beta Cephei / 8 Cephei) és el segon estel més brillant a la constel·lació de Cefeu.[2] El seu nom prové de l'àrab الفرقة (Al-Firq) i significa «el ramat».[3] S'hi troba aproximadament a 599 anys llum del sistema solar. Alfirk és un estel calent amb una temperatura superficial de 26.700 K i tipus espectral B2IIIv. Lluix amb una lluminositat 14.600 vegades major que la del Sol i té una massa 12 vegades major que la massa solar. És una estrella Be que expulsa matèria des de la seva superfície i posseeix un camp magnètic unes 100 vegades superior al de la Terra.[4] La seva calenta corona emet unes 2.000 vegades més radiació X que el Sol.[5] Alfirk (Beta Cephei) és primer que tot coneguda per ser el prototip de les variables Beta Cephei, que porten el seu nom. Aquestos són estels de tipus espectral B0 - B3 que mostren variacions de lluentor a causa de pulsacions en la seva superfície. Conegudes estrelles com Shaula (λ Scorpii), Murzim (β Canis Majoris) o α Lupi són membres d'aquesta classe. Presenten petites oscil·lacions de lluentor; així, la lluentor d'Alfirk varia entre magnitud aparent +3,16 i +3,27 en un període de 0,1905 dies (4,57 hores). A més d'aquest període principal, existeixen diversos períodes simultanis de 4,72, 4,46, 4,43, 4,88 i 4,30 hores.[4] Existeixen dos estels blancs tènues que formen al costat d'Alfirk un sistema estel·lar. La més propera es troba a unes 45 ua i empra uns 90 anys a completar la seva òrbita. Més allunyada, i observable amb un petit telescopi, un tercer estel completa el sistema a una distància mínima de 2.400 ua; empra almenys 30.000 anys en girar al voltant de l'estel principal.[6] Futur Estel PolarL'any 6000 EC el pol nord celeste estarà entre Alfirk i la veïna ι Cephei. Vegeu tambéReferències
|