Alfons V de Lleó
Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028). Orígens familiarsFill de Beremund II de Lleó i la seva segona esposa, Elvira de Castella. Succeí al seu pare al tron de Lleó i Galícia, que novament es reincorporà al regne principal, a la mort d'aquest. Com que Alfons tenia cinc anys a la seva ascensió al tron la regència fou ocupada per la seva mare Elvira de Castella i pel comte gallec Menendo González Vida políticaDurant la seva minoria d'edat va tenir el suport del Regne de Navarra i el Comtat de Castella per poder vèncer Almansor a la batalla de Calatanyazor. Va repoblar la ciutat de Lleó, que havia estat destruïda pels musulmans i va reunir els nobles In Curia Plena per l'elaboració i posterior aprovació dels Furs de Lleó el 1017. D'aquí el seu sobrenom. Igual que el seu pare, va fer front a una invasió normanda i a les ànsies expansionistes del comte castellà Sanç I Garcia. Núpcies i descendentsEs va casar vers el 1010 amb Elvira Menéndez de Melanda, filla del comte Menendo González de Galícia. D'aquest matrimoni nasqueren:
El 1023 es casà, en segones núpcies, amb Urraca de Navarra, filla del rei Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fernández. D'aquest casament va néixer:
MortAlfons V va morir al setge de la ciutat portuguesa de Viseu, a Portugal. El seu cos va ser traslladat a la ciutat de Lleó i sepultat al Panteó dels Reisde la Bsílica de Sant Isidor.[1] El sepulcre de pedra al qual fou depositat el cos es conserva avui en dia, i en ell es pot llegir la següent inscripció en llatí:
Fou succeït pel seu fill gran. Referències
Bibliografia
|