|
American BeautyAmerican Beauty és una pel·lícula estatunidenca de 1999, dirigida per Sam Mendes i interpretada per Kevin Spacey, Annette Bening, Peter Gallagher i Thora Birch en els papers principals. ArgumentLa família Burnham sembla ser, d'entrada, una família estatunidenca ordinària. Tanmateix, la manca de comunicació i la frustració porten de pressa a un desgavell total: el pare s'enamora de la jove i bonica amiga de la seva filla mentre que la mare enganya el seu marit amb un agent immobiliari que admira. La noia s'acosta al fill del veí. L'espectador coneix d'entrada la fi de la història: la mort del protagonista, que mostrarà i comentarà l'últim any de la seva vida.[1] La pel·lícula constitueix una crítica ferotge de l'american way of life. GuióPer fer el guió d'American Beauty, Alan Ball es va inspirar en part en dues anècdotes que va viure a finals de 1990: per una banda, la troballa d'una bossa de plàstic volant amb el vent davant del Word Trade Center; va quedar captivat pels moviments de la bossa durant uns deu minuts, i després ho justificaria dient que li havia provocat una "reacció emocional inesperada".[2] Per altra banda, el 1992 Ball es va interessar per la polèmica al voltant del judici d'Amy Fisher.[3] Al descobrir, a més, que s'havia publicat un còmic basat en aquest tema, va quedar impactat per la rapidesa amb què la polèmica s'havia comercialitzat. Ball va decidir, aleshores, escriure una obra de teatre per representar el fons que ell creia que hi havia rere tot el negoci mediàtic que s'havia format sobre el judici. Al principi va escriure només 40 pàgines, però va aturar la producció a l'adonar-se que la història funcionaria millor com a pel·lícula que com a obra teatral.[3] Ball va basar la història del protagonista, Lester Burnham, en aspectes de la seva pròpia vida.[3] Igual que el personatge, Alan Ball havia deixat en segon pla les seves passions per treballar en professions que odiava i sota les ordres de gent que no respectava. Les escenes a la casa de Ricky reflecteixen les experiències de la infantesa del mateix guionista. De fet, Ball sospitava de l'homosexualitat amagada del seu pare, i va usar aquesta idea per crear el personatge del coronel Fitts.[4] Ball afirma que el guió és una barreja de comèdia i drama, però que aquest últim no va incloure'l intencionadament, sinó que va sorgir de manera inconscient per la seva manera de contemplar el món.[3] Repartiment
Banda original
Premis i nominacions Premis
Nominacions
Referències
Enllaços externs
|
||||
