Amonioborita

Amonioborita
Fórmula química	(NH₄)₃B15O20(OH)₈·4H₂O
Epònim	amoni, Borat i composició química
Localitat tipus	Larderello, Pomarance, Província de Pisa, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.EA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	6.EA.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.08
Dana	26.5.3.1
Heys	9.1.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 25,27Å; b = 9,65Å; c = 11,56Å; β = 94,29°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	blanc
Exfoliació	no observada
Diafanitat	translúcida
Densitat	1,765(4) g/cm³ (mesurada); 1,76 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,470 nβ = 1,487 nγ = 1,540
Birefringència	δ = 0,070
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 62°
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1931
Símbol	Abo
Referències	[1]

L'amonioborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició, sent un borat que conté el catió amoni.

L'amonioborita és un borat de fórmula química (NH₄)₃B₁₅O₂₀(OH)₈·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de plaques microscòpiques, agrupades en paral·lel; també en forma de masses granulars comunament de gra fi. És un mineral dimorf de la larderel·lita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amonioborita pertany a «06.EA - Nesopentaborats» juntament amb els següents minerals: sborgita, leucostaurita, santita, ramanita-(Rb), ramanita-(Cs) i ulexita.

Es troba en fumaroles d'àcid bòric en regions volcàniques, i en llacunes fumaròliques riques en àcid bòric. Va ser descoberta l'any 1931 a Larderello, Pomarance, a la província de Pisa (Toscana, Itàlia), on es troba associada a altres minerals com la sassolita i la larderel·lita. Larderello és l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.