|
Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs
Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona, 12 de juny de 1908 - Sitges, 2 de juliol de 2006)[1] fou un periodista, escriptor i dibuixant català, més conegut pel pseudònim de Sempronio. BiografiaEra fill de Josep Artís i Balaguer i cosí d'Avel·lí Artís-Gener. Abans de la guerra civil espanyola col·laborà a la Revista de Catalunya, Mirador i L'Opinió. L'any 1922 participà a la primera edició de les Colònies Vilamar, una experiència pedagògica auspiciada per la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i que es va dur a terme a la platja de Calafell. En l'organització de Vilamar fou escollit redactor en cap del Diari de Vilamar,[2] publicació on escriví algunes cròniques de la vida de la República d'Infants com El bateig de la "Mireia" o De la constitució de "Vilamar". D'aquesta experiència d'infància reconegué els seus inicis com a escriptor i periodista.[3][4] El 1941 adoptà el pseudònim Sempronio, d'antuvi per a signar les seves col·laboracions a Destino (on emprà el de Miguel del Puerto[5] també), i després els seus articles i llibres. També col·laborà al Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal. El 1964 fou el primer director de Tele/eXpres i del 1966 al 1970 dirigí Tele/Estel, primer setmanari català autoritzat pel franquisme. Des del 1964 col·laborà regularment a La Vanguardia i des del 1976 a l'Avui.[6] Durant els anys setanta i vuitanta se centrà construir als seus llibres una crònica entre històrica i costumista de la Barcelona del segle xx, però també manifestà el seu interès pel món de l'art (també conreà la pintura i va fer algunes exposicions). El 1972 l'Ajuntament de Barcelona el nomenà cronista Oficial de la ciutat, i el 1991 li atorgà la Medalla d'Or al mèrit artístic. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. ObresAssaig
Novel·la
Poesia
Teatre
Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
