|
Antoni Reynés Font
Antoni Reynés Font (Palma, 1888-1952). Odontòleg. El 1905 obtingué el títol de batxillerat. L'any 1909 es va titular d'odontologia a la Facultat de Medicina de Madrid. Va fer pràctiques al gabinet del doctor Bernardino Landete i va perfeccionar estudis a "L'Ecole Française de Stomatologie" que dirigia el doctor Cruet a Paris. També es llicencià en Medicina a la Universitat de Valladolid el 1912, encara que sempre va fer de dentista. El 1914 es casà amb Margalida Ripoll Fargas. Aviat es posà al front de la Clínica Odontolbgica per a pobres, un servei que creà 1'Ajuntament de Ciutat la primera dècada del segle. També fou dentista de 1'Associació de la Premsa de Balears, encara que es dedicà sobretot a exercir com a metge estomatòleg al seu despatx de la Rambla de Palma. Va ser tresorer (1923-1926) i president (1926-1929) del Cercle Odontològic de Palma i vocal de la Federación Odontológica Española (1926). Més endavant va ser vicepresident (1930-32), vocal (1932-34) i president (1941-1952) del Col·legi Oficial d'Odontòlegs de Balears. Va ser President d'Honor, en representació de Mallorca, en el Primer Congrés d'Odontòlegs de Llengua Catalana celebrat a Palma l'estiu de l'any 1932, que coincidí amb el VII Congrés de Metges de Llengua Catalana. Llavors es decidí crear l'Associació General d'Odontòlegs de Llengua Catalana. Foren nomenats com a president el Dr. Joan Carol i com a vicepresident el mallorquí Josep Forteza-Rey. Publicà la memòria "Perforaciones de la bóveda palatina y el velo del paladar" (Madrid, 1909) i "Clínicas dentales de beneficiencia", al diari "La Almudaina" (Palma, 1913). Fou membre del Consell de Redacció de la "Revista Balear de Ciencias Médicas" (1917).[1] Antoni Reynés també signà el manifest de resposta als catalans de l'any 1936, la pertinent "contra-resposta" i la seva adhesió al Moviment el dia 18 de setembre. El 1945 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma.[2] Referències
|
||||||||||||
