|
Antonio Saura Atarés
Antonio Saura Atarés (Osca, 22 de setembre de 1930 - Conca, 22 de juliol de 1998) va ser un pintor i escriptor expressionista, d'influència surrealista, que va formar part del grup El Paso, grup molt influent de la pintura espanyola de la dècada del 1960.[1] Era germà del director de cinema Carlos Saura Atarés.[1] Més enllà de la seva tasca pictòrica, Saura va realitzar un reguitzell de litografies, i il·lustracions per a obres literàries. També va publicar un seguit d'assajos d'art.[2] BiografiaVa néixer a Osca el 22 de setembre de 1930. Saura va créixer durant la Guerra Civil Espanyola a cavall de Madrid, València i Barcelona. Empès per una malaltia de llarga durada i amb una formació autodidacta, va començar a pintar i a escriure l'any 1947, força influenciat pel surrealisme;[2] es definia a si mateix “pintor però, sobretot, surrealista”. El 1953 va marxar a París, on va entrar en contacte amb el grup d'André Breton i on va conèixer, també, un llibre que va transformar la seva producció pictòrica: Un art autre, de Michel Tapié,[2] en què es parla de la feina de Jackson Pollock, Wols (Wolfgang Schulze), Jean Dubuffet i Jean Fautrier. Durant aquest temps va seguir fent obres i exposant-les.[3] Després de la seva estada a París, l'any 1955 va tornar a Madrid i va abandonar el surrealisme, bo i mantenint-ne, però, alguns trets, sobretot en la composició i el gest pictòric: la voluntat de mostrar l'aspecte negatiu i monstruós de l'ésser humà, allò natural, allò violent i insistiu. El 1957, Saura, juntament amb Rafael Canogar, Manuel Millares, Luis Feito, Manuel Rivera, Martín Chirino, Manuel Viola i Pablo Serrano, va formar un grup anomenat El Paso, que es considerarà dipositari de les avantguardes històriques i representant de l'informalisme a Espanya. En aquell mateix any, el grup va fer una exposició a Barcelona a la mostra d'art Otro arte. Allí, Saura va conèixer Antoni Tàpies. Saura seria un membre actiu d'aquest grup del 1957 fins al 1960.[2] El 1964 va arraconar la pintura sobre tela per dedicar-se únicament a pintar sobre paper, i no hi va tornar fins als anys 80. Transformant la figura humanaEl pintor aragonès mai no va abandonar la figura humana com a motiu, però sí que la va sotmetre a diverses deformacions i crucifixions, talment com havia fet a París quan va descobrir l'automatisme i l'expressionisme abstracte nord-americà. Un referent important per ell en la seva pintura van ser les obres de Goya, sobretot les pintures negres on, segons diu, s'allibera tot allò que és monstruós. La transició de la figuració cap a l'abstracció el permet de fer-hi aparèixer aquest mateix aspecte, el monstruós, associat de manera conceptual a tot allò irracional, fosc i intangible, i també a una tradició iconogràfica de la pintura espanyola, defensora de la modernitat i crítica amb les resistències culturals que la modernitat va trobar a Espanya i de la qual n'és Goya el màxim exponent. De les resistències i el conservadorisme ideològic, llur màxima expressió en serà el franquisme. L'expressionisme abstracteSaura va ser un dels més grans cultivadors de l'expressionisme abstracte. En destaquen, sobretot, els seus Retrats imaginaris, espectres d'insistents ressonàncies afectives i obsessions odioses de l'artista: "El desig d'inundar els murs amb aquesta desfilada de fabulosos ancestres personals, la ressonància espacial i l'efectivitat pictòrica de l'elementalitat de taques negres damunt fons terrencs, el ressorgiment dels rostres fermadors i convulsos entre escumes i meduses, ¿no deu ser tot això tan important com ho és la referència implícita a la imatge detestada i a tot allò que significa? I, la necessitat d'alliberar-se així del pes de la història, ¿no deu ser, doncs, tan forta com ho és l'atracció persistent que provoquen determinades obres, i no pas necessàriament les millors, que sempre són clavades al museu personal de les obsessions?". I és que, en aquests quadres, s'hi alliberen monstres i temors: sembla una mena de teràpia, com si el fet de pintar monstres fes exorcitzar dimonis de dins seu i l'en alliberés, ja que controla la imatge de les seves pors, la corporalitat i la forma exterior. La figura hi queda reduïda als esquemes més elementals i l'empra tan sols com una ajuda endotèrmica mitjançant la qual porta un terme de felicitat a la necessitat de l'acció. Quan la imatge es recompon, la raó original es transporta als nous valors de l'espai. Obres destacadesDe les seves obres, en destaquen:
PremisAquest és un recull dels premis atorgats a Antonio Saura:[4]
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Saura Atarés
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
