Arcadio María Larraona y Saralegui
Arcadio María Larraona y Saralegui, C.M.F. (Oteiza de la Solana, 12 de novembre de 1877 — Roma, 7 de maig de 1973), religiós i jurista navarrès.[1][2][3] BiografiaL'any 1889 ingressa a la congregació claretiana d'Alagó (Saragossa), on cursa els estudis d'humanitats, completats a Cervera (Lleida). L'any 1903 fa la seva professió religiosa a Vic (Barcelona). L'any 1911 és ordenat sacerdot. Aquest mateix any, comença a Roma els estudis de dret canònic i civil a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctora en tots dos. Des de 1919 a 1959, ensenya dret romà a la Universitat Pontifícia Lateranense. L'any 1943 és nomenat sotssecretari de la Congregació de Religiosos i, l'any 1950, secretari. L'any 1959 és nomenat cardenal diaca dels Santi Biagio e Carlos ai Catinari pel papa Joan XXIII i, l'any 1961, penitenciari major de la Penitenciaria Apostòlica. L'any 1962 és nomenat prefecte de la Congregació de Ritus i president de la Comissió Preparatòria de Litúrgia del Concili Vaticà II. Aquest mateix any, és consagrat bisbe, amb el títol d'arquebisbe de Diocesarea in Isauria, a la catedral de Sant Joan del Laterà (Roma). L'any 1969 el papa Pau VI ho nomena cardenal prevere del Sacro Cuore di Maria i, l'any 1973, camarlenc del Sacre Col·legi i prefecte emèrit de la Congregació de Ritus. És sepultat a la capella de Sant Josep Artesà de la basílica del Sagrat Cor Immaculat de María (Roma), de la qual era titular. Un carrer de Pamplona porta el seu nom. Honors i distincions
Vegeu també
Referències
|