Argirodita

Argirodita
Cristalls d'argirodita de Colquechaca, Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia
Fórmula química	Ag₈GeS₆
Epònim	argent
Localitat tipus	Himmelsfürst mine (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.BA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.03 – Anhang
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	pseudo-octahedral, dodecahedral, cubs; agregats de cristalls radiats, crostes botrioides, massiu
Estructura cristal·lina	a = 15.149 Å, b = 7.476 Å, c = 10.589 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica mm2 piramidal
Color	gris fosc
Macles	macles de penetarció, llei pseudospinel·la {111}
Exfoliació	absent
Fractura	desigual a concoidal
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosc
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	6,2 a 6,5
Densitat	6,32 g/cm³
Propietats òptiques	feblement anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Agy
Referències	[1]

L'argirodita^[2] és un mineral que pertany i dona nom al grup de l'argirodita de minerals, de la classe dels sulfurs.^[3] Fou descobert el 1886 pel químic alemany Clemens Alexander Winkler i en el qual realitzà el descobriment de l'element químic germani, quinze anys després d'haver estat predit pel químic rus Dmitri Mendeléiev en la seva taula periòdica. Fou descobert a la mina Himmelsfürst, a les Muntanyes Metal·líferes, prop de Freiberg, Saxònia, Alemanya. Havia estat descrit de forma imperfecta per August Breithaupt el 1849 a partir de cristalls de Bolívia. El nom deriva del grec argyrodes, que significa "ric en argent".

L'argirodita és un mineral d'argent i germani, un sulfur de fórmula química Ag₈GeS₆. Habitualment conté ferro, antimoni i estany com a impureses. És mena del germani.^[4] Cristal·liza en el sistema ortoròmbic en hàbit pseudo-octahedral, dodecahedral o formant cubs. També se'n troba formant agregats de cristalls radiats, crostes botrioides o de manera massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'argirodita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Se'l pot trobar en dipòsits polimetàl·lics formats a baixa temperatura a Freidberg, Alemanya, així com en dipòsits d'argent i estany, formats a altes temperatures, a Bolívia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estefanita, pirargirita, polibasita, canfieldita o acantita.

El grup argirodita està integrat per quatre espècies minerals:^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argirodita