Belisama s'associa principalment amb el foc de la llar, però també és responsable dels artesans del metall i del vidre i, en particular, de la tècnica metal·lúrgica de la fabricació d'armes. També és responsable de les arts. A través d'aquestes, es va cristianitzar tardanament per Santa Caterina.
També té un paper de sanadora, associada amb les aigües termals.
Etimologia
L'etimologia del seu nom s'ha traduït com a «més brillant», és a dir, que conté un sufixsuperlatiu «-isama» unit a l'arrel«bel-» (brillant); sobre aquesta base, ella també ha estat especulativament proclamada com la pàredra de Belenus, ja que el nom sembla contenir la mateixa arrel.[1]
Però l'arrel «bel-» també es pot interpretar de forma diferent segons la deïtat, per a exemple «fort».[2]
La presència de la deessa en la Britànnia és més difícil d'establir. Ptolemeu parla de l'estuari Belisama,[6] i el riu Ribble sembla que va conegut pel nom de Belisama en l'època romana.[7]
↑Ronald Hutton (1991). The Pagan Religions of the Ancient British Isles. Oxford: Blackwell. p. 218. Hutton also suggests that the name of Samlesbury may derive from a corruption of the name.
.png)
.jpg)
