Berborita

Berborita
Cristalls de berborita (beix) sobre natrolita
Fórmula química	Be₂(BO₃)(OH)·H₂O
Epònim	beril·li, Borat i composició química
Localitat tipus	mina Lupikko, Districte de Pitkyaranta (Pitkäranta District), Regió de Ladoga, República de Carèlia, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.04 – Anhang
Dana	26.1.1.1
Heys	10.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Color	incolor
Duresa (Mohs)	3
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,580 nε = 1,485
Birefringència	δ = 0,095
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967-004
Any d'aprovació	1967
Símbol	Bbo
Referències	[1]

La berborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom per la composició química, un borat de beril·li.

La berborita és un borat de fórmula química Be₂(BO₃)(OH)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berborita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Va ser descoberta a la mina Lupikko del districte de Pitkyaranta, a la regió de Ladoga, República de Carèlia (Rússia). També ha estat descrita a diversos indrets de les regions noruegues de Vestfold i Telemark.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berborita

• Galeria d'imatges