Bones VilesLes Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja. Tenien el dret de construir muralles i fortificacions, d'erigir un perron i el deure de defendre'ls i el dret d'enviar representants de l'estament tercer a l'òrgan legislatiu del principat, anomenat Dies dels estats.[1] Després de la Pau de Fexhe, l'any 1316 el legislatiu es compartia entre el príncep-bisbe i els tres estaments: el capítol de la catedral, la noblesa i els representants de les bones viles.[2] Per esdevenir efectiu, li calia a una proposició de llei del príncep l'aprovació dels tres estaments, votada durant els Dies dels estats. Se celebraven dues vegades l'any i solien durar deu dies. Les bones viles prefiguraven una mena de parlament. Tenien un poder real que creixerà amb el temps quan el tercer estament s'emancipava a poc a poc. El 2 de desembre 1373, després la Pau dels XXII es creà el Tribunal dels XXII, compost de quatre canonges, quatre nobles i catorze representants de les Bones Viles. Els funcionaris i els consellers del príncep-bisbe havien de sotmetre's a les decisions sobiranes del tribunal. Aquest sistema perdurarà fins a la revolució liegesa. Al 7 de desembre 1792, serà reemplaçat per a una assemblea única: la Convenció nacional liegesa, elegida amb un sufragi universal i directe. El seu nombre es va fixar a 23 l'any 1651: les 12 bones viles germàniques: Tongeren i 11 bones viles del comtat de Loon annexionat el 1366 i de parla limburguesa o neerlandesa i 11 bones viles romàniques, de parla valona o francesa. El territori de Lieja era partit en quarters. La llista davall indica el quarter, el nombre de representants al Tribunal dels XXII i la província belga actual on es troba la ciutat.
Dues ciutats més tenien un estatut particular al principat, tot i no ésser «Bona Vila» en no tenir representants al tercer estament.[2]
Referències
Bibliografia
|