Calendari japonès

El calendari japonès inclou diversos sistemes oficials i no oficials. Des de l'1 de gener de 1873, Japó utilitza el calendari gregorià juntament amb les designacions de les eres japoneses que són els anys que l'emperador actual fa que està al poder.^[1] La forma escrita comença amb l'any, després el mes i finalment el dia, coincidint amb la norma ISO 8601.^[2]

Per exemple, el 16 de febrer de 2003 es pot escriure tant com 2003年2月16日 o bé 平成15年2月16日 (aquest últim seguint el sistema de l'any regnal). 年 significa "any", 月 o gatsu significa "mes" i finalment 日 significa "dia".

Abans, feia servir un calendari lunisolar adaptat del calendari xinès.^[3] L'antic calendari s'emprava des de l'any 660 aC, en temps de l'emperador Jinmu.^[4] En aquest calendari, els mesos coincidien amb els períodes lunars, de manera que el dia primer de cada mes coincidia amb la lluna nova i el quinzè amb la lluna plena. Com que aquesta distribució dels mesos tenia un cert desfasament respecte la durada total d'un any natural (una rotació sencera de la Terra respecte del Sol), s'introduí un mes extra (anomenat, en japonès, uruuzuki [閏月] o jungetsu [閏月]) cada tres anys.^[5]

Des de la instauració del calendari gregorià, es feien servir tres sistemes diferents per comptar els anys:

• L'era comuna (西暦, seireki) d'origen occidental;
• L'era japonesa (年号, nengō), en la qual l'any es compta a partir del primer any de regnat de l'emperador^[6] (per exemple, l'any 2009 és l'any Heisei 21);
• L'any imperial (皇纪, koki), comptat a partir de l'any en què, segons la mitologia, Japó va ser fundat pel Jinmu al 660 aC.^[7]

Dels tres sistemes, els dos primers continuen vigents. El calendari imperial es va utilitzar entre el 1873 i el final de la Segona Guerra Mundial.

El format de data utilitzat al Japó és molt sistemàtic, sobretot en l'escriptura. Per exemple, el dia d'avui es representa per:

2025年1月31日

El kanji 年 (nen) significa 'any', 月 (gatsu) significa 'mes'" i 日 (nichi) significa 'dia'. Els nombres també es poden representar amb kanji, però és molt comú la numeració aràbiga. Si cal especificar un determinat calendari, 西暦 (seireki, 'calendari occidental') denota el calendari gregorià, i per indicar l'era japonesa (nengō) es fa servir el nom d'aquesta era. Per exemple, 平成 (Heisei) per a l'era Heisei, que correspon al regnat de l'emperador Akihito. Com que l'any 1 de l'era Heisei correspon al 1989, l'any actual es pot expressar com:

平成37年

Des del punt de vista del llenguatge oral, la lectura dels anys i mesos és prou regular.

Aquesta taula indica els noms dels nombres de l'1 al 9, 10, 100 i 1000 en japonès:

(Les lectures indicades entre parèntesis no són tan freqüents, però també s'utilitzen.)

L'any s'expressa amb el nombre en japonès tot seguit de nen (any).^[8] Per exemple, l'any 2019 es llegeix "ni sen jū kyū nen"

Si es fa servir el calendari de l'era japonesa aleshores es posa el nom de l'era al principi seguit de l'any en nombres: "heisei san jū ichi nen".

Per als mesos, es fa servir el nom del nombre seguit de gatsu, encara que amb les indicacions següents:

• Abril (四月) és shigatsu i no * yongatsu;
• Juliol (七月) és shichigatsu i no * nanagatsu;
• Setembre (九月) és kugatsu i no * kyūgatsu.

Aquesta és la llista completa dels mesos en japonès:

Els noms dels dies de mes presenten més irregularitats, sobretot per als deu primers dies:

Tsuitachi és una relaxació de tsukitachi, que significa 'el primer del mes'. En el calendari tradicional, l'últim dia del mes rep el nom de 晦日 misoka. Actualment, són molt més comuns els noms dels nombres del 28 al 31 seguits de Nichi. De tota manera, misoka es continua emprant en contractes i altres documents per especificar que es refereix a l'últim dia del mes, independentment del nombre al qual correspongui. El darrer dia de l'any rep el nom de 大晦日 ōmisoka (el gran últim dia), terme que continua fent-se servir.

Juntament amb els noms sistemàtics dels mesos al Japó, hi ha una altra nomenclatura tradicional que es continua fent servir, per exemple en la poesia, especialment en shiwasu. És comú prendre un d'aquests noms per indicar el mes en el paràgraf inicial d'una carta o l'agraïment en un discurs. Alguns, com Yayoi o Satsuki, s'utilitzen també com a noms de pila (femenins). Aquests noms també apareixen de tant en tant en el jidaigeki i en sèries de televisió o pel·lícules ambientades en el període Edo o en un d'anterior.

Al Japó es fa servir una setmana de set dies, perfectament equiparable al calendari occidental. Va ser importada al Japó al voltant de l'any 800 de l'era comuna, i cada dia té un nom que correspon directament al que es fa servir a Europa. El sistema es va emprar poc més que per a propòsits astrològics fins al 1876, una mica després que el Japó adoptés oficialment el calendari gregorià. Fukuzawa Yukichi va ser una figura clau en la decisió d'adoptar aquest sistema com a font oficial dels noms dels dies de la setmana. Els noms provenen dels cinc planetes visibles, que al seu torn deuen el seu nom als cinc elements xinesos (foc, aigua, fusta, metall i terra), i de la Lluna i el Sol (yin i yang).

Al Japó, el mes també es divideix de forma regular en tres períodes de 10 dies anomenats jun (旬). El primer és el jōjun (上旬), el segon, chūjun (中旬), i l'últim, gejun (下旬).^[13] Sovint, es fan servir per a indicar dates aproximades, per exemple, "la temperatura és típica del jōjun d'abril", "s'espera la votació del projecte de llei al gejun d'aquest mes", de manera que s'equiparen les expressions "començament", "mitjans" i "finals de mes".

Els rokuyō (六曜, 'sis dies') o rokki (六辉) són una successió de sis dies basada en l'antic calendari lunisolar japonès. Es continuen trobant en els calendaris japonesos, i en la cultura japonesa s'associen amb la bona o la mala sort,^[14] per la qual cosa es fan servir per planificar cerimònies com matrimonis i funerals, encara que molts els ignoren en la vida quotidiana. Aquests són els rokuyō per ordre:

El càlcul dels rokuyō consisteix a sumar el dia i el mes del calendari lunisolar, dividir aquesta suma entre 6 i quedar-se'n amb la resta, de manera que el dia 1 del primer mes sempre és senshō (resta 2), i a partir d'aquí els dies segueixen l'ordre indicat.

Aquest sistema no es va fer popular al Japó fins al final del període Edo.