Camelot

Camelot
Tipus	castell; cort
Localització
Entitat territorial administrativa	Regne Unit

Camelot és el nom de la fortalesa del llegendari Rei Artús, des d'on aquest va lliurar moltes de les batalles que van marcar la seva vida.^[1]

La seva ubicació concreta es desconeix actualment, tot i que es creu que podria ser una província romano-britànica fictícia de la Bretanya post-romana.^[2]

Camelot va aparèixer per primera vegada en els romanços francesos del segle XII i, des del cicle Lancelot-Graal,^[3] finalment va arribar a ser descrit com la capital fantàstica del regne d'Artús i un símbol del cicle artúric.^[4] La fortalesa va ser anomenada per primer cop al poema "Lancelot, el Cavaller de la Carreta", de Chrétien de Troyes, on no sembla tan important com arribaria a ser a la llegenda artúrica, i en general de les novel·les de cavalleries.^[5]

Donat el fet que la ubicació de Camelot continua sent un misteri, la veritat sobre ella - si és que va existir- encara es desconeix.

Etimologia

En època romana Caerleon és un jaciment de considerable importància arqueològica com a ubicació d'una fortalesa o castra legionària romana. Va ser la seu de la Legio II Augusta entre el 75 i el 300 dC, i al turó de dalt hi havia un fort de l'edat del ferro.^[6] Els romans van anomenar el lloc Isca pel riu Usk (Wysg gal·lès). El nom Caerleon pot derivar del gal·lès per "fortalesa de la legió"; al voltant de l'any 800 dC es coneixia com a Cair Legeion guar Uisc.^[7]

L'investigador artúric Ernst Brugger va suggerir que es tractava d'una corrupció del lloc de la batalla final d'Arthur, la batalla de Camlann, en la tradició gal·lesa.^[8] Roger Sherman Loomis creia que derivava de Cavalon, un topònim que va suggerir que era una corrupció d'Avalon, sota la influència del topònim bretó Cavallon. A més, va suggerir que Cavalon es va convertir en la capital d'Arthur a causa de la confusió amb l'altra cort tradicional d'Arthur a Caerleon (Caer Lleon en gal·lès).^[9]

Referències geogràfiques

Entre les possibles ubicacions de Camelot s'inclouen:

El castell de Cadbury
El castell de Tintagel
Viroconium
Caerleon-on-Usk, al sud de Gal·les
El castell de Dinerth, prop del riu Arth, a l'oest de Gal·les

Tot i que el nom «Camelot» pot derivar de Camulodunum (nom romà de l'actual Colchester), fortalesa dels reis "catuvellaunos" i més tard capital provincial de la Britannia romana, la seva localització a Essex (a l'Anglia oriental) la situa en el regne anglosaxó equivocat.

En la cultura popular

Camelot és un musical escrit per Alan Jay Lerner i Frederick Loewe, vagament basat en la llegenda del rei Artús tal com es va adaptar a la novel·la de T. H. White en la seva novel·la homònima.
Camelot és una pel·lícula dirigida per Joshua Logan el 1967, interpretada per Richard Harris, Vanessa Redgrave i Franco Nero, que adapta per la pantalla gran el musical de Loewe i Lerner.
Kaamelott, sèrie paròdica en francès d'Alexandre Astier, emesa per la cadena M6 (2005-2009).
Camelot (sèrie de TV) creada el 2011 per Chris Chibnall i Michael Hirst, estrenada als Estats Units el 25 de febrer del mateix any.
The Camulod Chronicles de Jack Whyte és una sèrie de ficció històrica basada en la Bretanya romana i medieval i entorn de la llegenda artúrica.
A la pel·lícula dels Monty Python Els cavallers de la taula quadrada i els seus bojos seguidors Camelot és qualificat de «lloc estúpid» pel rei Arthur i els cavallers de la taula rodona decideixen no anar-hi.
A la sèrie de televisió Third Watch el districte policial és anomenat pels oficials «Camelot», degut a la seva ubicació a la cantonada de King i Arthur

Referències

↑ Austin, Susan. Arthurian Legend in the Twentieth and Twenty-first Centuries (en anglès). Vernon Press, 2022-02-01, p. 27. ISBN 978-1-64889-331-5.
↑ Field, P. J. C. «Searching for Camelot». Medium Ævum, 87, 1, 2018, pàg. 1–22. DOI: 10.2307/26871213. ISSN: 0025-8385.
↑ Kibler, William W. Introduction. The Lancelot-Grail Cycle: Text and Transformations (en anglès). University of Texas Press, 2014-02-20, p. 1–13. DOI 10.7560/743175-001/html. ISBN 978-0-292-76340-1.
↑ Haught, Leah «Performing Nostalgia: Medievalism in King Arthur and Camelot». Arthuriana, 24, 4, 2014, pàg. 97–126. ISSN: 1934-1539.
↑ Kibler, William W. «Chrétien de Troyes, Lancelot, or The Knight of the Cart.». A: Norris Lacy, James Wilhelm (eds). The Romance of Arthur. Routledge, 2015, p. 112-180.. DOI https://doi.org/10.4324/9781315662015. ISBN 9781315662015.
↑ Stanford, S. C. «Credenhill Camp, Herefordshire: An Iron Age Hill-Fort Capital» (en anglès). Archaeological Journal, 127, 1, 1-1970, pàg. 82–129. DOI: 10.1080/00665983.1970.11078390. ISSN: 0066-5983.
↑ Breeze, Andrew «"Historia Brittonum" and Britain’s Twenty-Eight Cities» (en anglès). TRUE, 18-07-2016.
↑ Phillips, Graham. The Lost Tomb of King Arthur: The Search for Camelot and the Isle of Avalon (en anglès). Simon and Schuster, 2016-04-11. ISBN 978-1-59143-758-1.
↑ Becker, Audrey L.; Noone, Kristin. Welsh Mythology and Folklore in Popular Culture: Essays on Adaptations in Literature, Film, Television and Digital Media (en anglès). McFarland, 2011-09-07, p. 68. ISBN 978-0-7864-8725-7.

[1] Austin, Susan. Arthurian Legend in the Twentieth and Twenty-first Centuries (en anglès). Vernon Press, 2022-02-01, p. 27. ISBN 978-1-64889-331-5.

[2] Field, P. J. C. «Searching for Camelot». Medium Ævum, 87, 1, 2018, pàg. 1–22. DOI: 10.2307/26871213. ISSN: 0025-8385.

[3] Kibler, William W. Introduction. The Lancelot-Grail Cycle: Text and Transformations (en anglès). University of Texas Press, 2014-02-20, p. 1–13. DOI 10.7560/743175-001/html. ISBN 978-0-292-76340-1.

[4] Haught, Leah «Performing Nostalgia: Medievalism in King Arthur and Camelot». Arthuriana, 24, 4, 2014, pàg. 97–126. ISSN: 1934-1539.

[5] Kibler, William W. «Chrétien de Troyes, Lancelot, or The Knight of the Cart.». A: Norris Lacy, James Wilhelm (eds). The Romance of Arthur. Routledge, 2015, p. 112-180.. DOI https://doi.org/10.4324/9781315662015. ISBN 9781315662015.

[6] Stanford, S. C. «Credenhill Camp, Herefordshire: An Iron Age Hill-Fort Capital» (en anglès). Archaeological Journal, 127, 1, 1-1970, pàg. 82–129. DOI: 10.1080/00665983.1970.11078390. ISSN: 0066-5983.

[7] Breeze, Andrew «"Historia Brittonum" and Britain’s Twenty-Eight Cities» (en anglès). TRUE, 18-07-2016.

[8] Phillips, Graham. The Lost Tomb of King Arthur: The Search for Camelot and the Isle of Avalon (en anglès). Simon and Schuster, 2016-04-11. ISBN 978-1-59143-758-1.

[9] Becker, Audrey L.; Noone, Kristin. Welsh Mythology and Folklore in Popular Culture: Essays on Adaptations in Literature, Film, Television and Digital Media (en anglès). McFarland, 2011-09-07, p. 68. ISBN 978-0-7864-8725-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Camelot

Etimologia

Referències geogràfiques

En la cultura popular

Referències

Portal di Ensiklopedia Dunia