Carlos Casanova Pérez

Biografia
Naixement	14 desembre 1918 (106 anys) Cartagena (Regió de Múrcia)
Activitat
Ocupació	jugador de voleibol
Esport	voleibol

Carlos Casanova Pérez (Cartagena, 14 de desembre de 1918) fou un jugador, entrenador i àrbitre de voleibol.

Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, posteriorment Club Deportivo Ourense.^[1] El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i col·laborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol (ACE Bombers). Com a entrenador del club aconseguí quatre Campionats d'Espanya (1951, 1955, 1957, 1958) i nou de Catalunya.^[1][2] També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d'Espanya per regions durant els anys cinquanta.^[1] Posteriorment entrenà el Picadero JC (1966-73), amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes espanyoles, i participà en dues ocasions en la Copa d'Europa.^[1] El 1974 tornà a l'equip dels Bombers, on entrenà fins a la seva retirada.^[1] El 1975 fundà i dirigí l'Escola d'Iniciació Esportiva.^[1]

A més, arbitrà partits de voleibol d'àmbit català, estatal i alguna vegada internacional. Rebé les medalles d'or de la Federació Espanyola de Voleibol i del Col·legi d'Àrbitres a més del guardó “Forjador de la Història Esportiva de Catalunya (1987).^[1]

Morí a Barcelona amb 77 anys el dia 11 de setembre de 1995.^{[cal citació]}