Cayo López Fernández

Cayo López Fernández

Biografia
Mort	4 gener 1909 Belmonte (província de Conca)
Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890 Circumscripció electoral: Alcázar de San Juan
Governador civil de Barcelona
21 desembre 1885 – 3 juliol 1886 ← Antonio González Solesio – Luis Antúnez Monzón →
Senador al Senat espanyol
8 maig 1884 – 12 abril 1886 Circumscripció electoral: província de la Corunya
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
20 setembre 1872 – 22 març 1873 ← José Antonio Gutiérrez de la Vega – Francisco Valero y Padrón → Circumscripció electoral: Villanueva de los Infantes
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
22 abril 1871 – 24 gener 1872 ← Ramón Chico de Guzmán (en) Circumscripció electoral: Alcázar de San Juan
Activitat
Ocupació	polític, advocat, agricultor
Partit	Partit Liberal Fusionista

Cayo López Fernández (? 1840 - Belmonte, província de Conca, 4 de gener de 1909) fou un advocat, polític i propietari agrícola espanyol, diputat a Corts, Senador i governador civil de Barcelona durant la restauració borbònica.

Llicenciat en dret, aviat destacà per la seva oratòria. Durant la revolució de 1868 formà part com a vocal de la Junta Liberal de Conca presidida per Ramón Castellano^[1] i es va fer amic de Cristino Martos Balbi. Fou elegit diputat pel Partit Radical^[2] per Alcázar de San Juan a les eleccions generals espanyoles de 1871 i per Villanueva de los Infantes a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872.^[3] El 1871 fou governador civil de la província de Toledo i en 1873 fou nomenat secretari de la presidència de l'Assemblea Nacional de la Primera República Espanyola.

Un cop finalitzat el sexenni democràtic va ingressar al Partit Liberal Fusionista de Práxedes Mateo Sagasta, amb el que fou escollit senador per la província de La Corunya pel període 1884-1886^[4] De desembre de 1885 a juliol de 1886 gou governador civil de Barcelona, i fou escollit novament diputat liberal pel districte d'Alcázar de San Juan a les eleccions generals espanyoles de 1886. Després va exercir com a fiscal de les Ordes Militars, membre del Consell d'Estat i del Tribunal Contenciós Administratiu fins que es va jubilar en 1901.^[5] Un cop jubilat es va traslladar a les seves possessions a Belmonte, on va morir en gener de 1909.^[6][7]