El Centre d'Amics de Reus és una associació de Reus, dedicada a fomentar l'interès per a les coses de la ciutat, al seu estudi quan s'escaigui i a la promoció de la cultura i de les entitats comarcals.[1] A la fi del segle xix ja hi va haver a Reus un centre del mateix nom, "Centre d'Amics", una societat obrera instructiva i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola,[2] sense relació directa, com és evident, amb l'entitat actual que és pluralista i catalanista.[3][1]
L'associació neix el 1974 a la fi de la dictadura però la proposta d'estatuts del 1975 es va rebutjar pel Ministeri de la Governació. Una segona proposta del 1977 també és rebutjada i va caldre una intervenció de Josep Tarradellas prop del govern de transició perquè els estatuts fossin aprovats el 1978. La seva seu està situada a «La Boella», la casa de la família Quer, i casa natal del pintor Marià Fortuny i Marsal al raval de Robuster.[4] El centre compta amb dues sales d'exposicions permanents i amb sales per a exposicions temporàries[5] i altres activitats culturals.
El 17 de setembre de 2004, a l'ocasió del 25è aniversari, va rebre el guardó de la ciutat, per «la tasca duta a terme en el món cultural i associatiu».[6] Durant una visita el maig del 2009 el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va lloar el centre com una de les entitats socials i històriques amb més trajectòria de la ciutat. Va ressaltar la seva tasca de promoció de la cultura i la seva contribució a la cohesió social i la promoció del territori.[7]
Des del 2002, en honor del periodista i poeta Francesc Martí Queixalós (1916-2002), membre fundador i directiu del centre s'organitza el «Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós»[8] El 2012 va afegir-se el «Premi Reina Margarida de Prades». Ambdós són dotats d'un premi en metàl·lic i les obres premiades són publicades en la revista Lo Nunci, portaveu de l'entitat.
Des del 1981 el Centre atorga la «Càtedra de Reusenquisme» amb el guardó «El més Amic de Reus» als personatges que es destaquen en alguna activitat en favor de Reus.
Lo Nunci (revista), des del 1981, no s'ha de confondre amb la revista humorística Lo Nunci, (1877-1883)
Robert Miralles i Gutiérrez, Una Vida dedicada a la cultura catalana: ballets, català i sardana, 1949-1999, 2007
Joan Pijoan i Jaqués, L'Ensenyament privat a Reus d'ençà de 1939: col·legis, escoles, acadèmies i mestres
Referències
↑ 1,01,1Manuel Vicente Izquierdo, Josep Llunas i Pujals (1852-1905): la tramontana I el lliure pensament radical Català Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1999, pàgines 114, 116, 153
↑Història gràfica del Reus contemporani. Vol I. Reus: l'Ajuntament, 1986, p. 28. ISBN 8439870027.
↑Jordi Casassas i Ymbert, Els intel·lectuals i el poder a Catalunya: materials per a un assaig d'història cultural del món català contemporani, 1808-1975, Barcelona, Ed. Pòrtic, 1999, pàgina 174, ISBN 9788473065696
P1060507.JPG)
P1060503.JPG)
