|
Centre històric de la Seu d'Urgell
 El centre històric de la Seu d'Urgell o Nucli Antic correspon al perímetre de l'antiga ciutat emmurallada de la Seu d'Urgell, és a dir, el que s'estén entre el carrer de Sant Ot i el camí de Sota Palau, com diu el seu nom, sota el Palau Episcopal. La ciutat es bastí damunt una terrassa fluvial del riu Segre, que abans que es construís la muralla, el riu i el torrent de Santa Maria eren una defensa natural. Cada any, el primer cap de setmana d'agost, al carrer Major i té lloc la festa major de la Mare de Déu de la Llet, també anomenada festa del carrer major o del nucli antic.[1] HistòriaEl nucli nasqué com un barri eclesiàstic de la ciutat vella del turó. Al nou barri, anomenat vicus Sedes Urgelli, s'hi construí la Catedral d'Urgell, que en fou el centre (Santa Maria del Vicus). A partir del 1200 comença a emmurallar-se aprofitant les sòlides construccions eclesiàstiques. La nova vila, cresqué força menys per llevant, ja que la terrassa ho dificultava. Nasqueren el carrer dels Canonges, antigament de Santa Maria, el carrer Major, a partir de la plaça de la Vila, que es formà al lloc on establien contacte la vila vella i la nova. Fins al segle xx, la població restà dins el recinte murallat. Un cop a terra, sorgiren ravals als camins de sortida, sobretot direcció Castellciutat i a la palanca del Segre, mentre que al portal de Cerdanya i Andorra s'hi construí poc. Per això es redactà un pla d'eixample, 1927, fet per Joan Bergós.[2] Portals
Cada portal era flanquejat per dues torres, a més d'altres que hi havia per refermar la muralla, almenys dotze. La muralla seguia el traçat del Segre i després seguia pel convent de Sant Domènec, el carrer de les Eres, el carrer de la Muralla, baixant fins al carrer de Josep de Calassanç i fins a la fi del carrer Major. Composició del centre històric
Vegeu tambéReferències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.JPG)
