Chamosita

Chamosita
Chamosita del mont Pouyva, Sibèria, Rússia
Fórmula química	(Fe2+,Mg)₅Al(AlSi₃O10)(OH)₈
Epònim	Chamoson
Localitat tipus	Haut de Cry (en)
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.EC.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.09d
Dana	71.4.1.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5.37Å, b = 9.3Å, c = 14.22Å
Color	gris, gris verdós, marró, negre, verdós
Exfoliació	no en té
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	gris verdosa
Densitat	3,0 a 3,4
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Chm
Referències	[1]

La chamosita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom de la localitat de Chamoson (Suïssa). A dins dels fil·losilicats, pertant al grup de la clorita. Pierre Berthier li va donar nom l'any 1820 per la seva localitat tipus, Haut de Cry, a prop de Chamoson, Valais, Suïssa.

La chamosita cristal·litza en el sistema monoclínic. És l'anàleg amb ferro (II) del clinoclor. Tots dos són els extrems d'una sèrie de solució sòlida en la qual es va substituint el magnesi per ferro.^[2] Un politip per a la chamosita és l'ortochamosita, que cristal·litza en sistema ortoròmbic. A més dels elements que componen la seva fórmula ((Fe²⁺,Mg)₅Al(AlSi₃O₁₀)(OH)₈), sol tenir com a impureses donant diferents tonalitats les següents elements: manganès, calci, sodi i potassi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chamosita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

La chamosita és un mineral relativament rar a la natura. S'ha trobat en jaciments de minerals de ferro que han estat sotmesos a metamorfisme. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona),^[3] a Sant Feliu de Buixalleu (Selva, Girona), a la pedrera Los Arenales (Toràs, Castelló) i a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).^[4]

Totes les varietats de la chamosita també pertanyen al grup de la clorita:

• Bavalita, una varietat de la chamosita amb fórmula (Fe,Mg,Al)₆(Si,Al)₄O₁₀(OH)₈, trobada originàriament a Brittany, França.^[5]
• Corundofil·lita, una varietat que rep el nom degut a la seva associació amb el corindó.^[6]
• Daphnita, una varietat que conté manganès, reportada originàriament a Penzance, Anglaterra.^[7]
• Pseudothuringita, una varietat de chamosita que conté alumini.^[8]
• Thuringita, una varietat de chamosita que conté ferro, trobada per primera vegada a Thuringia, Alemanya, d'on rep el seu nom.^[9]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chamosita