Cianotriquita

Cianotriquita
agulles de cianotriquita en matriu de la mina Grand Canyon, al Grand Canyon National Park (mides: 3.8 x 3.7 x 1.2 cm)
Fórmula química	Cu₄Al₂[(OH)₁₂| SO₄]·2H₂O
Epònim	blau fosc i pèl
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.03
Dana	31.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls aciculars i agregats fibrosos; incrustacions
Estructura cristal·lina	a = 10.16 Å, b = 12.61 Å, c = 2.9 Å; Z = 1
Color	blau fosc, blau cel
Exfoliació	bona
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	entre 1 i 3
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blau clara
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,76
Densitat	2,7
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.588 nβ = 1.617 nγ = 1.655
Birefringència	δ = 0.067
Pleocroisme	X = sense color; Y = blau pàl·lid; Z = blau brillant
Angle 2V	mesurada: 82°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Cya
Referències	[1]

La cianotriquita (del grec kianos, blau, i thrix, cabell) és un mineral de la classe dels sulfats. Abans era coneguda amb el nom de lettsomita, de William Garrow Lettsom (1804-1887), coautor del Manual of the Mineralogy of Great Britain and Ireland l'any 1858. La cianotriquita pertany i dona nom al grup de la cianotriquita.^[2]

Químicament és un sulfat de coure i alumini bàsic que forma crostes vellutades de color blau, constituïdes per cristalls en forma de rombe. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls aciculars i agregats fibrosos. La seva fórmula química és Cu₄Al₂SO₄(OH)₁₂·2H₂O. És extremadament similar a la carbonatocianotriquita, tant que són impossibles de distingir si no és amb l'ajuda de raigs X.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cianotriquita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.

És un mineral de coure secundari que es troba a les zones amb baixa densitat d'oxidació dels jaciments de coure amb abundant alumini i sulfat. Es troba en forma natural al sud de França i a Moldàvia. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la pedrera Berta (El Papiol), a la mina Vigilada (Sant Julià del Llor i Bonmatí) i a la mina de la Turquesa (Cornudella de Montsant).^[3] Els minerals associats inclouen brochantita, spangolita, calcofil·lita, olivenita, tirolita, parnauita, atzurita i malaquita.

El grup de la cianotriquita és un grup de minerals sulfats de coure i alumini monoclínics estretament relacionats. Inclou, a banda de la cianotriquita, les següents espècies:

• Camerolaïta, amb fórmula Cu₄Al₂(HSbO₄,SO₄)(CO₃)(OH)₁₀·2H₂O.^[4]
• Carbonatocianotriquita, amb fórmula Cu₄Al₂(CO₃,SO₄)(OH)₁₂·2H₂O.^[5]
• Khaidarkanita, amb fórmula Na_0.34Cu₄Al₃(OH)₁₄F₃·2H₂O.^[6]

També existeix un altre mineral que també pertanyeria al grup, amb nom provisional UKI-1975-(SO:AlCu), visualment i químicament similar a la cianotriquita, però amb diferents dades de difracció de pols de raigs X.^[7][8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cianotriquita