Claude Rains
Claude Rains (Clapham, 10 de novembre de 1889 - Laconia, 30 de maig de 1967). Se'l pot considerar com el clar exemple dels anomenats "actors secundaris", dels que sovint es recorda el rostre però no el nom, i que són part imprescindible de qualsevol pel·lícula, sovint eclipsant els actors protagonistes. BiografiaSent un adolescent va debutar en el teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va perdre la visió d'un ull, però molt aviat es va reincorporar als escenaris. També va treballar com a professor en la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic, on va tenir com a deixebles Laurence Olivier i Vivien Leigh, entre d'altres. Allà va conèixer la que seria una de les seves dones, l'actriu Isabel Jeans. Quan actuava al teatre, un membre de la productora Universal li va proposar interpretar la que seria la seva segona pel·lícula, després d'una incursió en el cinema el 1920, en una poc coneguda pel·lícula muda. Es tractava de L'home invisible (1933), en què va interpretar el personatge del títol, recolzant-se en la seva veu, ja que el seu rostre només es veu uns segons al final de la pel·lícula. Des d'aleshores, va treballar de forma continuada per al cinema nord-americà. De les seves actuacions, potser la més recordada és la del clàssic Casablanca, en què feia el paper del cínic prefecte de policia Louis Renault, que interpreta de manera irònica, fent-lo simpàtic i redimint-se en un dels finals més comentats de la història del cinema, caminant al costat de Humphrey Bogart sota la boira. Però també va treballar en moltes altres pel·lícules. El 1938 va aparèixer amb Errol Flynn en el clàssic d'aventures Robin dels boscos, en el paper de l'usurpador Joan sense Terra. El 1939 va interpretar un senador corrupte en El cavaller sense espasa de Frank Capra i, el 1946, en la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Encadenats, interpreta un nazi que té un tràgic final. El 1944 va fer el que potser és el seu únic paper protagonista en la pel·lícula El senyor Skeffington, junt amb Bette Davis. Com va succeir amb altres actors de caràcter (el cas paradigmàtic seria Thelma Ritter), va ser proposat quatre vegades a l'Oscar però mai no el va guanyar. Es va acomiadar del cinema amb La història més gran mai explicada interpretant el príncep Herodes el Gran. Va morir a Laconia, Nou Hampshire, Estats Units, el 30 de maig de 1967. Pel·lícules
Enllaços externs
|