Clinoptilolita-K

Clinoptilolita-K
Fórmula química	K₆(Si30Al₆)O72·20H₂O
Epònim	sistema monoclínic, mordenita, ploma, clinoptilolita i potassi
Localitat tipus	Mont Hoodoo, Comtat de Park, Wyoming, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GE.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,688 Å; b = 17,902 Å; c = 7,409 Å; β = 116,5°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,476 a 1,491 nβ = 1,479 a 1,493 nγ = 1,479 a 1,497
Birefringència	δ = 0,003 a 0,006
Angle 2V	mesurat: 31° a 48°
Dispersió òptica	r > v a r < v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Cpt-K
Referències	[1]

La clinoptilolita-K és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clinoptilolita. Rep el seu nom del grec klinein (recostat), ptilon (ploma) i lithos (pedra), i per ser l'espècie amb potassi dominant.

La clinoptilolita-K és un silicat de fórmula química K₆(Si₃₀Al₆)O₇₂·20H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1990. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinoptilolita-K pertany a «09.GE - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de tetraedres de T₁₀O₂₀» juntament amb els següents minerals: clinoptilolita-Ca, clinoptilolita-Na, heulandita-Ca, heulandita-K, heulandita-Na, heulandita-Sr, heulandita-Ba, estilbita-Ca, estilbita-Na, barrerita, stel·lerita, brewsterita-Ba i brewsterita-Sr.

Va ser descoberta al mont Hoodoo, al comtat de Park, (Wyoming, Estats Units). També ha estat descrita en altres indrets dels Estats Units, així com a Mèxic, Xile, Espanya, la República Txeca, Hongria, Bulgària, Rússia, la República Popular de la Xina i el Japó.