Clinosofre

Clinosofre
Fórmula química	S₈
Epònim	sofre i beta
Localitat tipus	cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.CC.
Nickel-Strunz 9a ed.	1.CC.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,778 Å; b = 10,844 Å; c = 10,924 Å; β = 95,80°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	groc clar
Densitat	2,0 g/cm3 (mesurada)
Magnetisme	no magnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Símbol	Csu
Referències	[1]

El clinosofre és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup del sofre. Fins al mes de setembre de 2022 s'anomenava sobre-β, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.^[2]

El clinosofre és un mineral de fórmula química S₈. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És estable a partir dels 95,39 °C, i metaestable a temperatura ambient. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el clinosofre pertany a «01.CC: Metal·loides i no metalls; Sofre-seleni-iode» juntament amb els següents minerals: rosickýita, sofre, seleni i tel·luri.

Es troba habitualment en forma d'agulles de color groc pàl·lid al voltant de fumaroles amb temperatures de gas superiors als 96 °C. Va ser descoberta al cràter La Fossa, situat a l'illa de Vulcano, a les illes Eòlies de la província de Messina (Sicília, Itàlia). També ha estat descrita a Hongria, la República Txeca, el Japó i els Estats Units.