Celebració dels resultats electorals de les eleccions de 2011. D'esquerra a dreta, els candidats Pilar Soriano, Consol Castillo, Mónica Oltra, Joan Ribó, Giuseppe Grezzi, Enric Morera i Carles Arnal.Míting de Compromís el 15 de maig de 2011.
Fruit de la coalició electoral Unitat del Poble Valencià-Bloc Nacionalista (1995), formada per Unitat del Poble Valencià (fundada en 1982), el Partit Valencià Nacionalista (fundat en 1990), Nacionalistes d'Alcoi (fundat el 1994), el Bloc Progressista de Monòver i Grau Unit de Castelló. En l'any 1997 es va aprovar la Declaració Política Constitutiva i es va inscriure en el registre de partits polítics com a federació de partits,[8] per a posteriorment en l'any 2000 convertir-se en partit en el seu Congrés Constituent. S'autodefiní com nacionalista valencià, progressista i valencianista.
L'any 2021 el partit es refunda amb el nom Més, passant a ser conegut com Més Compromís.[9][10][11]
Plataforma que agrupà ex militants d'EUPV i que apostava per la convergència entre les formacions polítiques que conformen el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. D'aquest grup procedeix, entre d'altres, Joan Ribó, regidor a l'Ajuntament de València per la coalició.[20]
Formació ecologista d'àmbit local del municipi de Villena (Alt Vinalopó). És un grup ecologista amb molta tradició, fundat als anys 80 i que des de 2011 ostenta l'alcaldia de la localitat.[21] A les eleccions municipals i valencianes de 2011 van donar suport a Compromís.[22] A les eleccions municipals de 2019 van incorporar el nom de Compromís a les llistes electorals.[23]
Els Verds de Torrevella:
Formació ecologista d'àmbit local del municipi de Torrevella (Baix Segura). De la mateixa manera que Els Verds de Villena, és una formació amb dècades d'història amb activitat al municipi. Entre 2015 i 2019 es va signar un acord de col·laboració política entre les dues formacions, pel qual es donava suport a Compromís, i en 2019 van incorporar el nom de Compromís a les llistes electorals de Torrevella. Així mateix, el candidat dels Verds de Torrevella i alcalde de la localitat, José Manuel Dolón, va anar com a número 1 a la llista del Senat a les eleccions de 2019.[24][25] Els Verds de Torrevella va ostentar l'alcaldia entre 2015 i 2019. Actualment, després de les eleccions municipals de 2019, és la tercera força del consistori amb Compta amb dos regidors a l'ajuntament de la localitat.[26]
El Partit Verd Europeu és una formació de dimensió europea que prové de la fusió de 32 partits ecologistes i ecosocialistes de 29 estats d'Europa. Formen grup al Parlament Europeu en conjunt amb diversos diputats independentistes, nacionalistes i regionalistes d'esquerres i independents amb el nom d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Els Verds/ALE). El PVE ha reconegut a Coalició Compromís com la seua interlocutora al País Valencià.[27][28]
És un partit polític d'ideologia sobiranista valenciana, d'esquerra i que lluita per la independència i el socialisme al País Valencià, la plena sobirania d'aquest, així com una Constitució Valenciana que proclame la República Valenciana i la seua integració en una Confederació Europea.[29] En les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 i en les Eleccions generals espanyoles de 2011 va demanar el vot per la Coalició Compromís,[30] arribant a formar part de la coalició a les eleccions municipals del 2011 a la localitat d'Alfafar.[31] Finalment, el març de 2012 va demanar oficialment la seua adhesió a Coalició Compromís,[32] sent admesos com a membres de ple dret un any després, en març de 2013.[33] El juny de 2017 Estat Valencià va cessar la seua pertinença a Compromís a nivell nacional, tot i que els seus militants van mantindre la seua pertinença als col·lectius locals de Compromís on participen.[34]
Esquerra Valenciana és una formació republicana i d'esquerres integrada en el Bloc des de 2007 i on va quedar inactiva. En 2014 va anunciar la seua reactivació amb un acord amb una altra formació soberanista de Compromís per tal de formar un pol independentista d'esquerres.[35] Posteriorment, en 2016 va fer pública la seua intenció d'abandonar tant el Bloc com la coalició Compromís.[36]
Estructura
L'últim cap de setmana de març de 2012, els partits integrants de Compromís van aprovar que la coalició es dotara d'una direcció pròpia en la qual estan representats tant els partits integrants com els independents. El consell nacional del BLOC va aprovar la decisió amb un 97% de vots favorables. Iniciativa del Poble Valencià, que portava a terme el seu tercer congrés, ho va fer amb un 91%, mentre que Els Verds va reunir la seua assemblea, que va aprovar la decisió amb un 94% de vots favorables.[37]
Al juliol de 2012 es va dotar d'una executiva de 21 membres encapçalada pel síndic del grup parlamentari Enric Morera i Mónica Oltra com a coportaveus, als quals acompanyaven Juan Ponce, d'Els Verds, i Joan Ribó, independent, com a adjunts. Formaven també part de l'executiva la resta de diputats a les Corts Valencianes i Joan Baldoví, el diputat al Congrés de Diputats.[38] El BLOC disposa d'onze representants en l'executiva, per sis d'IdPV, dos dels Verds i dos independents. No obstant això, les decisions polítiques «estratègiques» (designació de càrrecs, pressupostos, coalicions i campanyes polítiques) requeriran majories de dos terços. En canvi, la confecció de les llistes electorals es farà per majoria simple.[39]
La coalició va realitzar un manifest explicant les línies directores del pacte,[1] incidint en la confluència del valencianismeprogressista, l'esquerra moderna i l'ecologisme polític a fi d'oferir una alternativa electoral, així com denunciant la corrupció generalitzada al País Valencià i advocant per una política més transparent, honesta, i al servei dels interessos de la majoria. Defensen l'aplicació d'un 'nou model de desenvolupament sostenible que pose èmfasi en superar les mancances del model econòmic vigent', així com un aprofundiment en l'autogovern de la Generalitat Valenciana i la defensa del valencià.[1]
Joan Ribó, candidat de la coalició a l'alcaldia de València va definir la coalició amb estes paraules: "El nostre objectiu és un projecte unitari on el valencianisme, l'ecologisme polític i els valors de solidaritat que caracteritzen l'esquerra es fonguen en un model atractiu per a la majoria dels habitants de la ciutat de València amb un mínim de plantejaments progressistes. No es tracta que cadascú hi pose la seua “quota”. Es tracta que tots siguem valencianistes, ecologistes i d'esquerres".[40]
Antecedents electorals
Eleccions locals i valencianes del 2007: Compromís pel País Valencià
La coalició va obtenir 195.116 vots (8,02%), que es van traduir en 7 diputats (3 per València, 2 per Alacant i 2 per Castelló). El repartiment entre els partits es va realitzar de la següent manera: 5 per a EUPV, 2 per al BLOC i cap per a ambdós partits ecologistes (EVPV i EV-EE) i IR.[41]
El grup parlamentari format es va denominar Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromis amb Glòria Marcos com a portaveu. Tanmateix, després de la Crisi d'Esquerra Unida de 2007-08 i que va significar l'escissió d'Iniciativa del Poble Valencià (IdPV) d'EUPV, Esquerra Unida va abandonar el grup parlamentari conjunt. Això va suposar que 2 diputades d'EUPV passessin a ser-ho per IdPV.
Eleccions generals del 2008: Bloc-iniciativa-Verds
La coalició aspirava a revalidar l'escó d'Isaura Navarro per València. Tanmateix, els resultats van estar molt per davall de les expectatives, ja que van obtenir 29.760 vots (1,08% al País Valencià),[42] sense aconseguir cap escó ni sobrepassar a EUPV (que va obtenir 74.405 vots, 2,71% quedant sense representació), aconseguint resultats fins i tot inferiors als aconseguits en les anteriors eleccions generals del 2004 amb el BLOC en coalició amb Esquerra Verda (40.759 vots, 1,53%).
Durant la pre-campanya, Compromís va portar a terme una recollida de signatures per tal de portar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè la Conselleria d'Educació fóra capaç d'atendre gratuïtament i en un termini de tres anys tota la demanda d'educació infantil de zero a tres anys.[48] Finalment van recollir 62.300 signatures,[49] si bé la ILP no va poder-se tramitar primer ni aprovar després pel rebuig del govern popular a la mateixa[50] quan va ser presentada en més d'una ocasió.[51]
Els resultats de la coalició, en les eleccions a les Corts Valencianes, van ser millors que els esperats segons les enquestes,[52] ja que van obtenir 175.087 vots, és a dir un 7% de les paperetes, la qual cosa es va traduir en sis diputats,[53] quatre per València, i un per Alacant i Castelló. Hom pot deduir que el resultat d'aquestes eleccions es deu a la baixada que va patir el PSPV-PSOE i al transvasament de vots des del partit socialista cap a la coalició. El resultat obtingut l'any 2003 pel Bloc Nacionalista, única xifra vàlida per comparar, ja que el 2007 es va presentar en coalició amb EUPV, va ser llavors, amb Pere Mayor de cap de llista, de 114.122 vots (4,8%), mentre que a les eleccions valencianes de l'any 2011 es van superar els vots del 2003 en 60.000 sufragis.[54]
La coalició també es va presentar a les eleccions locals de 2011 amb 320 candidatures[55] les quals van aconseguir 180.913 vots, és a dir, un 7,23% dels vots del País Valencià, així com el govern de 7 municipis amb majoria absoluta, i el de 5 amb majoria relativa.[56] A la ciutat de València, la coalició va obtenir 3 regidors amb l'independent Joan Ribó com a cap de llista,[57][58] mentre que a Alacant i Elx la coalició no va superar la barrera del 5% per obtenir representació. El cas de Castelló de la Plana va ser diferent, ja que el BLOC i IdPV es van presentar separadament,[59] obtenint el BLOC el seu millor resultat de la història, amb un 8,83% dels vots i dos regidors, i Iniciativa un 1,64% dels vots, insuficient per obtenir representació al consistori.[60]
Enric Morera, portaveu parlamentari de Compromís va confirmar, ja en juny de 2011, que la coalició presentaria una candidatura a les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, que "no serà sucursalista".[61] Per a estes eleccions es va sumar un quart partit a la coalició: Projecte Equo.[62][63]
Amb la modificació de la llei electoral, que es va realitzar en gener del 2011, la coalició es va vore obligada a recollir la signatura d'almenys el 0,1% del cens electoral de la circumscripció per la qual vulguen presentar-se, ja que els partits o coalicions que no van obtenir representació en cap de les càmeres a les eleccions del 2008 no podrien presentar candidatures al Congrés i al Senat, en les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, si no superen aquest tràmit.[64]
Compromís va obtenir 25.000 avals a tot el País Valencià, dels quals 18.000 eren de la Província de València.[65] Açò suposa que van aconseguir 9,5 voltes els avals necessaris per concórrer a eixa província, prop de l'1% del cens total de la Circumscripció de València. A Castelló n'obtingueren 2.000 (en calien 400, és a dir que obtingueren 5 vegades els avals necessaris) i a Alacant, van tindre l'adhesió de 5.000 persones, 3,8 voltes més dels 1.300 necessaris.
A les seues primeres declaracions públiques després de ser elegit candidat, Joan Baldoví va afirmar vore un "futur esperançador" davant de "la possibilitat de tenir per primera vegada des de la II República un diputat valencianista a les Corts".[70]
Els candidats al Senat van ser a València Pere Fuset, administrador del web Valencianisme.com i exsecretari general del Bloc Jove;[71] a Castelló Jordi Julià; i a Alacant Ignasi Bellido.[72] Pere Fuset va obtenir 78.573 vots a la circumscripció de València.
Una de les primeres propostes que Compromís va traure a debat en eixa campanya electoral va ser la realització d'un referèndum per canviar la llei electoral espanyola. La proposta de canvi de llei electoral va ser batejada com Referèndum Baldoví.[73][74]
Finalment, amb 125.150 vots, Compromís va obtindre representació per València amb Joan Baldoví com a diputat.
En estiu de 2012, poc més d'un any després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011, es va fer públic que entre els sis diputats del Grup Parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes havien presentat 6.318 iniciatives a la cambra, el que els convertia, amb una mitjana de més de 1.000 iniciatives per diputat, en el grup parlamentari més eficient de les Corts.[77]
Eleccions Europees del 2014
Inici de la campanya electoral de la Coalició Compromís: Primavera Europea, encapçalada per Jordi Sebastià (BLOC).
La coalició amb què Compromís es va presentar a les eleccions europees es va dir Primavera Europea,[83] del qual el principal aliat era Equo. El cap de llista de la candidatura pertanyia a Compromís, Jordi Sebastià, que segons els acords electorals cediria la seva posició al candidat d'Equo, Florent Marcellesi, a la meitat de la legislatura, en proporció als vots obtinguts per Compromís i Equo en les eleccions.[84]
Jordi Sebastià, militant del Bloc i alcalde de Burjassot, va ser elegit candidat amb el 54% dels vots[85] en les primàries obertes que Compromís va celebrar al març, en què es van presentar fins a cinc candidats.[86]
Primavera Europea va obtenir 138.488 vots (un 8,11%) en el País Valencià,[99] i un total de 299.884 vots (1,96%) en el conjunt de l'estat,[100] cosa que el va permetre obtenir un escó.
Eleccions autonòmiques del 2015
L'11 de juliol de 2014 Mónica Oltra va anunciar que es presentava a encapçalar la candidatura de la formació a la Generalitat per a les eleccions de 2015 i va demanar unes primàries obertes per a escollir la totalitat de les llistes municipals i autonòmiques.[101]
El diputat Fran Ferri durant les primàries de Compromís.
Després de mesos de negociacions, el 13 de novembre Compromís va acabar de dissenyar les primàries per a triar els seus candidats a les eleccions autonòmiques de maig de 2015, les quals consistiran en votacions separades per al candidat de la presidència, així com dels caps de llista per a Castelló, Alacant i el número 2 de la llista de València, i una tercera votació per a la resta d'integrants de la llista, amb entre una i tres posicions reservades com a quotes de pluralitat.[102] Encara que en un primer moment el reglament de primàries no va ser aprovat pel Consell General de la coalició per no arribar a la majoria dels 2 terços (es va arribar a un 64% en lloc d'un 66% necessari),[103] fonamentalment per l'oposició de la major part del Bloc,[104] encara que finalment el reglament va ser aprovat pel 95,7% dels vots dels Consell General pocs dies després.[105]
Una vegada finalitzat el termini de presentació de candidatures, i recollida d'avals necessaris,[106] Mónica Oltra va ser designada candidata de la coalició a presidir la Generalitat, ja que no es va presentar ningú més per a competir amb la diputada en les primàries.[107] Mentrestant, el també coportaveu de la coalició, Enric Morera, va ser el cap de llista autonòmica de la circumscripció de València en ser la seua l'única candidatura en presentar-s'hi i recollir avals, per la qual Morera va ocupar el lloc número 2 per la circumscripció de València.[108] Mentrestant en la circumscripció d'Alacant, després de la recollida d'avals, els candidats i candidates per a encapçalar la llista van ser 5: Josep Nadal, Mireia Mollà, Rafa Climent, Josep Crespo i Marian Campello.[108] Finalment, per la circumscripció de Castelló els candidats i candidates per a encapçalar la llista autonòmica de Compromís van ser també 5: Vicent Marzà, Víctor Garcia, Carles Mulet, Roger Mira i Mònica Alvaro.[108]
El termini per a inscriure's com a votant en les primàries va acabar el 21 de gener de 2015 amb 40.175 inscrits.[109] Les votacions primàries a través d'internet es van desenvolupar entre els dies 28 i 30 de gener, mientre que les votacions presencials es van realitzar el 31 de gener.[110] En les votacions van participar més del 70% del cens, és a dir, en total quasi 30.000 persones van exercir el seu dret a voto.[111] Pel que respecta als resultats, Mónica Oltra va ser declarada formalment candidata a la presidència de la Generalitat,[112] mentre que Mireia Mollà i Herrera (Iniciativa) i Vicent Marzà i Ibáñez (BLOC) van ser designats caps de llista per Alacant i Castelló respectivament.[113]
Vota amb valentia, spot de campanya de Compromís a les eleccions valencianes de 2015.
Pel que fa a possibles pactes i coalicions amb altres partits, en setembre de 2014 Enric Morera va obrir la porta que la coalició parlara amb altres partits, com Podemos, per a formar una candidatura conjunta de cara a les eleccions autonòmiques,[114] al qual Mónica Oltra es va mostrar favorable.[115] Al pas de l'any de 2014 al 2015 van haver converses entre el Bloc i ERPV per a estudiar la possibilitat que els darrers, sense cap protagonisme per a les sigles, es presentaren amb Compromís,[116] per al que comptava amb el suport d'altres partits adherits, com Estat Valencià i Esquerra Valenciana.[117]Enric Morera va declarar que les possibilitats d'acord eren exclusivament de l'àmbit local, i solament en alguns municipis on ja s'hi havien establit contactes entre les formacions.[118] Finalment, el 27 de febrer Compromís va proclamar les seues candidatures per a les eleccions autonòmiques i municipals sense membres d'Esquerra Republicana en les seues llistes, fet va ser interpretat com una "portada" de Compromís a la possible integració d'ERPV,[119] provocant que aquesta formació reprenguera els contactes amb EUPV, presentant-se tots dos a la coalició Acord Ciutadà.[119]
De cara a la convocatòria d'eleccions d'eixe any, es va plantejar de nou mitjançant Mónica Oltra, la possibilitat de formar una coalició amb Podemos. Els diferents partits de la coalició es van posicionar al respecte i mentre IPV i Verds-Equo ho van fer a favor de la coalició amb Podemos tot i no convocar cap referèndum a la militància, el Bloc i GdC van votar-hi en contra majoritàriament convocant tots dos referèndums interns.[120] Finalment es va formalitzar la coalició amb Podemos hores abans del tancament del termini legal per fer-ho, provocant importants tensions al si de Compromís, especialment del partit majoritari Bloc, on un important sector va fer explícit el seu rebuig.[121]
Els resultats obtinguts compliren les expectatives, situant la coalició en la segona posició a les tres circumscripcions valencianes per darrere del Partit Popular, i amb 9 diputats, 4 per a Compromís, 4 per a Podemos i 1 independent (Rosana Pastor). Compromís encapçalava les llistes per València (Joan Baldoví) i Castelló (Marta Sorlí), mentre que Podemos ho feia per Alacant (Rita Bosaho). També es va obtindre una senadora per València per a Compromís (Dolors Pérez).
El Tribunal de Comptes trobà el 2017 que el finançament de la coalició tenia "massa incidències, deficiències i discrepàncies per a examinar" els comptes.[122][Quan?]
↑Joan Baldoví encabezará la lista de Compromís en Valencia - La coalición formada por el Bloc, Iniciativa del Poble Valencià y Els Verds-Esquerra Ecologista, sumará en esta ocasión a la plataforma política Equo, encabezada por el exdirigente de Greenpeace Juantxo López de Uralde, y cuya coportavoz en Valencia será la número dos por la provincia. Según confirmó ayer el Bloc, la marca electoral que exhibirá la coalición de cara al 20-N será la de Compromís-Q. Notícia en El País del 15 de setembre de 2011 (castellà)
↑Joan Baldoví encabeza la lista de Compromís al Congreso por Valencia - El exacalde de Sueca (Valencia) e histórico militante de la Unitat del Poble Valencià y del Bloc, Joan Baldoví, liderará la lista de Compromís al Congreso por Valencia, al conseguir el apoyo del 60 por ciento de los votos emitidos en el Consell Nacional del Bloc, según ha informado la coalición en un comunicado. - noticia en 20 Minutos del 24 de setembre de 2011
↑Un regidor de Compromís i un d'Els Verds del País Valencià, on es presentaven en coalició sota el paraigua de "Compromís Los Verdes Benidorm"
↑3 regidors de Compromís i un d'Esquerra Republicana del País Valencià, on es presentaven en coalició sota el paraigua de "Compromís Benicarló-Esquerra Republicana Benicarló: Compromís"
↑Regidor obtingut dins la plataforma MésNules, en coalició amb EUPV
.svg&lang=ca)
