|
CrudiveganismeEl crudiveganisme és una dieta basada en aliments crus d'origen vegetal. Exclou tots els productes d'origen animal, i tots els aliments que per consumir-se necessitin ser sotmesos a cocció. En formen part verdures i fruites, fruita seca, cereals, i llegums germinats, altres llavors, olis vegetals, algues marines, bolets i les seves combinacions i preparats. Existeixen modalitats encara més restrictives d'aquesta dieta, com per exemple, l'alimentació a força de fruites, anomenada frutarianisme o frugivorisme. Origen del termeL'expressió «crudiveganisme» deriva de la unió de dues paraules: «crudivorisme» i «veganisme». Expressions sinònimes són «veganisme crudívor» o «crudivorisme vegà». DefinicióEl crudiveganisme es refereix a l'alimentació basada en aliments d'origen vegetal que no han estat cuits, definint la cocció com un procés d'escalfament que supera els 46.7 °C (116 °F) de temperatura. Temperatures superiors desnaturalitzen les proteïnes, desactiven els enzims, destrueixen algunes vitamines i modifiquen altres nutrients. Els cereals i les llegums es consumeixen després de remullar-los o germinar-los, ja que aquest procés els estova i activa els seus enzims. És necessari tenir en compte que algunes llavors, per exemple la soja, les guixeres o el garrofer bord són tòxics si no es cuinen. Uns altres, com les ametlles dolces, poden sintetitzar substàncies tòxiques si germinen en presència de llum. També hi ha fongs. El crudiveganisme pur promou:
MotivacionsEncara que hi ha indicis que en el passat, alguns grups van poder ser crudívors, com per exemple, els esenis, el crudivorisme ha estat difós a partir de finals del segle XIX, amb l'auge de l'higienisme.[1] Raons de salutAquesta dieta, segons els seus promotors, seria la millor per promoure i recuperar la salut,[2][3][4] Segons la doctrina crudivegana, els comestibles que no són atractius al gust humà en el seu estat natural, com, per exemple, els cereals sense germinar i crus, no serien adequats per a l'òptim benestar de salut, ni tan sols consumits crus, en raó del disseny natural de l'ésser humà. La calor de la cocció, fins i tot en els aliments considerats com a «naturals» de l'ésser humà, com per exemple les fruites dolces i les fulles verdes tendres, destruiria els nutrients. Això ha estat desmentit per diversos estudis que asseguren que les verdures de fulles verdes posseeixen oxalats que inhibeixen l'absorció de nutrients com el ferro per la qual cosa es fa necessari remullar-los i coure'ls per a una correcta absorció[5][6] Els partidaris dels aliments crus han d'assegurar-se d'obtenir i suplementar la vitamina B₁₂, i no dependre de les fonts naturals com les algues o els aliments fermentats, ja que aquests no constitueixen una font efectiva d'aquesta vitamina. Raons moralsEls termes vegà i vegana es refereixen a l'estil de vida humà que respecta, com a mínim, la vida, la llibertat, la integritat psicofísica, i el gaudi natural de tots els animals, i els humans, abstenint-se de lesionar aquests drets, i en particular, ometre el consum de comestibles d'origen animal (amb excepció, òbviament, de la lactància) i l'ús de productes o serveis derivats de l'explotació animal, amb motiu d'entendre que una altra conducta és injusta i que ha d'abolir-se. La doctrina promotora de l'estil de vida vegà, i el moviment vegà, són coneguts com a "veganisme". De les respectives definicions de les paraules "vegà" i "crudivegà" es deriva que no necessàriament el crudiveganisme és una espècie de veganisme, atès que el veganisme és una doctrina de respecte als animals i als humans, que inclou i excedeix l'específicament dietètic. Respecte de les raons morals, el crudiveganisme, normalment comparteix els fonaments ètics del veganisme.[7] Cal no confondre crudiveganisme amb crudivorisme, doncs el primer es refereix a una doctrina que inclou l'alimentació crua i el respecte per tot el viu, mentre que el crudívor se centra en el consum d'aliments crus sense més, això inclou per exemple la carn, i s'aparta per tant, de les raons morals del menjar vegà. Gandhi era un promotor del crudiveganisme:
Raons ecològiquesUna de les justificacions ambientals principals és que aquest règim no consumeix energia, ni per la cocció, ni per al transport, i redueix també la necessitat de material per empaquetar. Menjar vegetals crus implica que no és necessari conrear pinsos i farratges per alimentar el bestiar, per la qual cosa la superfície dedicada per a ells podria dedicar-se a altres usos o fins i tot deixar-se sense explotar. CrítiquesLes crítiques al crudivorisme provenen punt de fonts acadèmiques com de col·lectius vegetarians, per exemple, els que sostenen els llocs d'internet Beyond Vegetarianism i Let Them Eat Meat.[9][10] La crítica fonamental es refereix als dubtes que un règim crudívor sigui suficientment nutritiu a llarg termini. Algunes persones que en el seu moment van abraçar el crudivorisme van renegar més tard d'ell, com Susan Schenck, qui va publicar un llibre promovent la dieta crudivegana, The live food factor, i un temps després va publicar un altre llibre totalment oposat, Beyond broccoli: creating a biologically balanced diet when a vegetarian diet doesn't work. Lierre Keith, després d'un parell de dècades de veganisme, va escriure un llibre declarant que el veganisme no li havia funcionat, anomenat The vegetarian myth: food, justice, and sustainability. Richard Wrangham, antropòleg britànic que va ser alumne de Jane Goodall i professor de la Universitat Harvard, diu:[11]
Referències
Vegeu també |
||||||||||||
