Cròniques de la veritat oculta
Cròniques de la veritat oculta és un recull de contes de Pere Calders. L'any 1954 guanyà el premi Víctor Català[1] tot i que no es va publicar fins al 1955 (a l'Editorial Selecta). Està dividit en tres parts:
Es tracta del tercer llibre de narracions de l'autor i, possiblement, sigui una de les seves obres més conegudes. Suposa un moment clau en la narrativa de Calders: la seva descoberta per al públic de la postguerra.[2] En aquest recull destaquen trets característics de la producció de Calders, un estil fàcilment identificable. Els ingredients bàsics són l'humor i la fantasia. L'humor més o menys ambigu, sorneguer però tendre. La fantasia crea situacions impossibles, incorpora elements sobrenaturals a la quotidianitat i situa les històries en un temps i un espai abstractes, imprecisos, irreconeixibles. Els crítics l'han comparat amb altres mestres del conte com ara Edgar Allan Poe i Franz Kafka, i amb altres autors com ara els italians Luigi Pirandello o Massimo Bontempelli.[3] Calders escriu aquest llibre des de l'exili a Mèxic. És des d'allà que enviarà al mestre Joan Triadú els materials contístics que acabaran formulant-lo.[4] Llista de contesEl recull inclou 31 relats, repartits en tres parts:
Referències
BibliografiaCalders, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Planeta, 2009, p. 352. ISBN 9788492672097. Information related to Cròniques de la veritat oculta |