El nom dels dies de la setmana en català tenen com a origen el nom dels astres. Així, dilluns ve de dies lunis (dia de la lluna), dimarts de dies martis (dia de Mart), etc. Pel que fa al dissabte, aquest nom procedeix de la festa hebrea del shabbat (dia del sàbat), i el diumenge de la paraula llatinadomus o domine (dia del senyor).
A més dels noms dels dies de la setmana, el català disposa de diverses paraules i locucions per a referir-se als dies pròxims, com ara: abans-d'ahir o despús-ahir per a referir-se al dia anterior a ahir, despús-ahir no l'altre (o despús-ahir l'altre) per a referir-se al dia anterior a despús-ahir, demà passat o despús-demà per a referir-se al dia posterior a demà, i despús-demà no l'altre (o despús-demà l'altre) per a referir-se al dia posterior a despús-demà.[1]
Planetes i numeració
Sobre l'ordre i nom dels dies de la setmana
Mentre que les llengües mediterrànies orientals reflecteixen variacions de la numeració dels dies de la setmana, les d'Europa Occidental (tret del portuguès) reflecteixen noms basats en els noms dels planetes perceptibles a simple vista.
Història
Els noms llatins dels déus són simples transliteracions dels noms grecs, els quals eren al seu torn transliteracions dels noms babilònics, els quals es remunten als sumeris.
Hebreu antic
Els antics hebreus simplement numeraven els dies de la setmana, excepte el setè, el sàbat (shabbat), que era el dia de descans.
Nom dels dies en llengües modernes
Àrab
En àrab es numeren els dies, i igualment, el setè és el sàbat (asSabt). El sisè dia actualment es diu al-Jum'ah, 'el dia de la reunió' (jum), quan els musulmans resen a la mesquita (jâmi).
Grec modern
En grec modern, els dies també es numeren, i de la mateixa manera, el setè és el sàbat (sávvato), i el primer dia és el 'dia del Senyor' (kireakê). El sisè dia, en grec s'anomena 'preparació' (paraskeuê). Aquest terme, en realitat, és d'origen hebreu, ja que fa referència a la preparació del shabbat.
Anglès
En el cas de la llengua anglesa, els noms dels dies de la setmana tenen algunes similituds i algunes diferències amb l'origen llatí: el primer, segon i setè dies segueixen tenint el mateix origen: Sunday, Monday i Saturday (Sol, Lluna i Saturn, respectivament). El sisè dia, Friday, sembla relacionar-se amb Freya, una dea germànica de l'amor que es podria correspondre amb Venus. El cinquè dia, Thursday, prové de Thor, el déu del tro en la mitologia nòrdica, que té el mateix significat que Júpiter en la mitologia llatina. El tercer dia, Tuesday, prové de Tiw, un déu de la llei o de la guerra, el qual podria tenir el seu homòleg en Mart. El quart dia, Wednesday, prové del rei dels déus Wotan (mitologia germànica) o Odin (mitologia nòrdica). La correspondència en aquest cas no és tan clara, encara que Odin com a déu de la saviesa podria prendre el paper de Mercuri en el cas de l'aprenentatge i el coneixement esotèric.
Japonesa
En el cas de la llengua japonesa, els dies de dimarts a dissabte es representen estrictament mitjançant els kanji dels 5 elements xinesos (foc, aigua arbre/fusta, or/metall, terra). Tot i això, en realitat aquests símbols s'estan referint als cossos celestes associats a cada element (els kanji de yôbi contenen el significat de 'cos celeste' i 'dia'). Per tant, en realitat els noms dels set dies de la setmana en japonès es corresponen als noms dels set cossos celestes: el Sol i la Lluna ja directament amb el seu pictograma, el foc pel planeta Mart, l'aigua per Mercuri, la fusta per Júpiter, l'or per Venus i la terra per Saturn. Curiosament, exactament igual i en el mateix ordre que pel cas del llatí.
