|
Diana Bracho
Diana Bracho (Ciutat de Mèxic, 12 de desembre de 1944) és una primera actriu mexicana. Guanyadora de dos premis Ariel i expresidenta de l’Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas. BiografiaDiana Bracho Bordes va néixer el 12 de desembre de 1944 a la Ciutat de Mèxic. Prové d'una família relacionada amb el mitjà artístic. És filla de l'actor i director mexicà Julio Bracho i de l'actriu i ballarina Diana Bordes Mangel i és neboda de les actrius Andrea Palma i Dolores del Río, a més és cosina de l'actriu de doblatge Marcela Bordes i de l'actriu Julieta Bracho, és tia del també actor Julio Bracho Castillo també està emparentada amb Pablo Bracho, Alejandro Bracho i Ramón Novarro. Es va casar en primeres núpcies amb el seu cosí en segon grau, el doctor Felipe Bracho, catedràtic de la Universitat, amb qui va tenir una filla, Andrea. Posteriorment es va casar amb Rafael Cortés, artista, dissenyador i pintor. El 6 d'agost de 2002 Diana Bracho és nomenada presidenta de l'Academia Mexicana de Ciencias y Artes Cinematográficas, càrrec va ocupar fins al 2006. InicisVa debutar al cinema com a actriu infantil en dues pel·lícules del seu pare: San Felipe de Jesús (1949) e Inmaculada (1950). Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres a Nova York. Va debutar professionalment en el teatre en l'obra Israfel de Abelardo Rodríguez, dirigida per Héctor Azar, al costat de Sergio Bustamante. En la televisió el seu debut va ser en 1973 amb les sèries Los miserables i Mi primer amor i al cinema a la pel·lícula El castillo de la pureza (1972) d'Arturo Ripstein, que es converteix en un film d'èxit internacional i li dona els seus primers premis d'actuació: Ariel 1973 a la millor coactuació femenina, Diosa de Plata i Herald. Viu quatre anys a Oxford, Anglaterra, on estudia tècnica Alexander, amb E.A. M. Goldie, alumna del Sr. Alexander. Vida professionalDe retorn a Mèxic treballa ininterrompudament en tots els mitjans. Diana Bracho va obtenir l'Ariel per millor coactuació femenina, a més de per El castillo de la pureza, per El infierno de todos tan temido, i va obtenir nominacions a la millor actriu per Actas de Marusia i per Entre Pancho Villa y una mujer desnuda. El 1976 filma Las poquianchis bota la direcció de Felipe Cazals i actua al costat de la seva millor amiga María Rojo. Ha participat en coproduccions amb diversos països com El jugador de ajedrez (Mèxic-França), Edmilson (Alemanta), The Dogs of War (Anglaterra), El Aleph (Italia), El timbaler del Bruc (Mèxic-Espanya), Antonieta (Mèxic, Espanya), On Wings of Eagles (Estats Units). Ha participat en importants produccions teatrals: Israfel, Santísima, El perceptor, Un tranvía llamado Deseo (dir. Martha Luna) per la que va rebre quatre premis de la crítica, Trío, Las dos Fridas, Drácula, El eclipse, Entre Pancho Villa y una mujer desnuda, Los negros pájaros del adiós, Juegos fatuos, Un tranvía llamado deseo (dir. Francisco Franco) per la que també va rebre quatre premis de la crítica. És l'única actriu que ha interpretat a les dues germanes, Blanche i Stella, en Un tramvia anomenat Desig de Tennessee Williams. En la televisió ha protagonitzat diverses sèries i telenovel·les, amb els personatges com Leonora Navarro en la telenovel·la Cuna de lobos (1986), sota la producció de Carlos Téllez i el d’Evangelina Vizcaíno a Cadenas de amargura (1991), produïda per Carlos Sotomayor. Quan la ballarina novaiorquesa Twyla Tharp es va presentar a Mèxic, va convidar a Diana a participar en la seva coreografia The Bix Pieces, com a actriu. Ha participat en set telenovel·les més com a vilana: Capricho en 1993 (amb la qual va obtenir el premi TVyNovelas a la millor actriu antagònica en 1994), Retrato de familia el 1995, una actuació especial a El privilegio de amar el 1998, Infierno en el paraíso el 1999, Heridas de amor en 2006 (per la qual va ser nominada al premi TVyNovelas a Millor primera actriu), Fuego en la sangre el 2008 (per la qual va tornar a guanyar el premi a millor actriu antagònica en el lliurament dels premis ¨TvyNovelas¨ (2009) i Rafaela l'any 2011.[1] En cinema l'hem vist en pel·lícules com: Divina confusión, 3:19 de Dany Saadia, Quemar las naves, Eros una vez María i J-ok'el, també a la sèrie mexicana S.O.S.: Sexo y otros secretos. Al juliol de 2012 estrena l'obra de teatre Amor, dolor y lo que traía puesto! compartint crèdits amb Silvia Pinal, Susana Zabaleta, Alejandra Barros, Gabriela de la Garza i Mariana Treviño en una temporada que es va estendre fins a 2013. En 2013 s'uneix a l'elenc de la telenovel·la Quiero amarte del productor Carlos Moreno Laguillo.[2] En 2014 es va unir a l’obra de teatre Master Class, on interpreta a Maria Callas. En 2015 és invitada a participar al curtmetratge María Bonita on encarnava a María Felix al costat de Vico Escorcia, posteriorment treballa pel productor Roberto Gómez Fernández en "El hotel de los secretos" on interpreta a doña Teresa, antagonista de la història.[3] El 2017 treballa a la telenovel·la Mi marido tiene familia del productor Juan Osorio.[4] El 2021 participa a la telenovel·la ¿Qué le pasa a mi familia?, npvament de Juan Osorio. FilmografiaTelenovel·les
Sèries i programes
Pel·lícules
Teatre
Curtmetratges
Premis i nominacions
Premis ACE
Premis Diosas de Plata
Festival de Cinema de Madrid
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diana Bracho |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
