Diego Paris López

Diego Paris López

Biografia
Naixement	21 març 1972 (52 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	actor

Diego Paris López (Madrid, 21 de març de 1972) és un actor espanyol de cinema, teatre i televisió.^[1]

Amb setze anys pren classes de teatre a la Sala Triángulo, al barri de Lavapiés. Uns anys més tard es matricularà a l'escola de Cristina Rota. Aviat coneixerà a Alberto San Juan, Pilar Castro i Secun de la Rosa. Amb el primer començarà a col·laborar en el grup de teatre Animalario, amb els segons formarà a la fi dels anys 90, un grup de teatre surrealista, Caracalva, amb el qual actuaran per bars, sales de festes i teatres alternatius (Off Teatre) per tot Madrid.

La seva primera col·laboració al cinema va ser en la pel·lícula Belmonte del director sevillà Juan Sebastián Bollaín. Aconseguí la popularitat gràcies a la pel·lícula Días de fútbol del director David Serrano de la Peña, al costat d'Ernesto Alterio, Nathalie Poza, Fernando Tejero i Luis Bermejo entre altres.^[2] Aquest mateix any el músic Nacho Cano li oferirà un paper en el musical Hoy no me puedo levantar, que s'estrenarà al teatre Rialto de Madrid a l'abril del 2005, acompanyant-lo en el repartiment Miquel Fernández, Inma Cuesta, Javier Godino i Andreu Castro.

L'any 2011 realitza un curs de cinema a l'EICTV (Escola Internacional de cinema i televisió de Cuba).

• Ventajas de viajar en tren (2019) Aritz Moreno. El Gota.
• Brigi. El poder de la red (2018) Daniel Sánchez Arévalo. Riki.
• Señor, dame paciencia (2017) Álvaro Díaz Lorenzo. Ricardo.
• Oro (2017) Agustín Díaz Yanes. Marchena.
• Que Dios nos perdone (2016) Rodrigo Sorogoyen. Travesti 2.
• Tenemos que hablar (2015) David Serrano. Xarcuter del Corte Inglés.
• La despedida (The good bye"Roadmovie") (2014) Álvaro Díaz Lorenzo. Manu.
• Dispongo de barcos (2014) Juan Cavestany. El del bigoti.
• Gente de mala calidad (2008) Juan Cavestany. Encarregat impremta.
• Café solo o con ellas(2007) Álvaro Díaz Lorenzo. Hugo.
• Los 2 lados de la cama (2007) Emilio Martínez Lázaro. Chico borracho.
• El último golpe (Curtmetratge) (2007) Juan Cavestany i David Serrano. Gregorio.
• En el hoyo. (Curtmetratge) (2006) David Martín de los Santos. Hombre bici.
• El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo (2004) Juan Cavestany i Enrique López Lavigne. Bakala.
• Días de fútbol (2003) David Serrano. El Juli.
• Torremolinos 73 (2002) Pablo Berger. Nuvi
• Todo menos la chica (2000) Jesús Delgado.
• San Bernardo (2000) Joan Potau.
• Soberano, el rey canalla (Curtmetratge) (1999) Miguel Bardem.
• Belmonte (1995) Juan Sebastián Bollaín.

• Unas gafas de sol (2019) David Alcalde.
• Vota Juan (2018) Víctor García León.
• Centro médico (2018) TVE
• La tira (2008-2010) La Sexta. Manolo.
• Generación DF Antena 3. David.
• Fago (2008) TVE. Cabo Mellada.
• Manolo y Benito Corporeision (2007) Antena 3. Tristán.
• Hermanos y detectives (2007) Telecinco. Monitor.
• Hospital Central (2002-2007) Telecinco. Puk.
• Maneras de sobrevivir Telecinco (2005). El loco.

• La madre que me parió (2017-....) d'Ana Rivas i Helen Morales. Director- Gabriel Olivares.
• Buena gente (Good people) (2015-2016) del premi Pulitzer David Linsay-Abraire. David Serrano.
• De garrulos y gays (2014-2015) Escriptor i director.
• Microteatre (Los camioneros i El secreto de mi vecina. (2015) Escriptor i director.
• Más de cien mentiras (Teatro musical. (2011-2012) David Serrano.
• Hoy no me puedo levantar, (Teatre musical. (2005-2013) Nacho Cano.
• Arrabales de Nueva York (Teatre-poètic, Versió lliure de Poeta en Nueva York de Federico García Lorca. (2004) Escriptor i director.
• Los openheart (2001) Andrés Lima.
• El fin de los sueños (1999-2000) Animalario.
• Que importa que te ame (1999) Andrés Lima.
• Anoche casi sueño contigo (1997-1998) Caracalva Teatro.
• Carne de vídeo club (1996) Secun de la Rosa.
• Surrealismos (1996) David Lorente.

• Unión de Actores:
  • Millor actor de repartiment en Teatre en 1997 per Surrealismos
  • Millor actor secundari de televisió en 2006 per Maneras de sobrevivir