El Irreal Madrid
El Irreal Madrid és un programa especial de Televisió espanyola, estrenat el 1969.[1] HistòriaEl programa s'enquadra en una etapa d'oberturisme en la cúpula directiva de TVE, amb Juan José Rosón al capdavant, que aspirava a produir i emetre productes de qualitat en una desacreditada televisió per a millorar la imatge del país en l'exterior. El precedent més immediat en aquest mateix sentit havia estat Historia de la frivolidad, de Narciso Ibáñez Serrador. Per a això es va comptar amb els serveis d'un jove Valerio Lazarov nouvingut del seu Romania natal i carregat d'idees avantguardistes quant a la seva visió estètica de la televisió.[2] Amb la fotografia de José Herrero i guions d'Alfredo Amestoy, el programa va suposar una autèntic revolució conceptual i visual en la forma de fer televisió a Espanya. ArgumentL'espai és una subtil caricatura del fenomen de masses del segle XX i els excessos que comporta: el futbol i el seu més insigne representant a Espanya, el Reial Madrid, autèntic símbol nacional. Aquesta paròdia, de desenvolupament fonamentalment gestual i destacada importància de la banda sonora, composta per Augusto Algueró,[3] s'endinsa en un món en el qual cobren protagonisme el Cap d'Idees Genials, la Cap de Crits Esportius, el laboratori per a la formació i perfeccionament dels seguidors, el seguidor nerviós, l'introvertit, el gros, la coqueta... Repartiment
i les actuacions de Karina, Los Bravos, Massiel, Peret, Miguel Ríos, Marisol, Gelu i Joselito. PremisEl programa va guanyar la Nimfa d'Or en el Festival de Televisió de Montecarlo.[4] Referències
Enllaços externs
|