Eleccions generals espanyoles de 1903 foren convocades el 30 d'abril de 1903 sota sufragi universal masculí, després de la creació del nou Partit Liberal Conservador de la unió dels conservadors de Francisco Silvela i dels liberals dissidents dirigits per Antoni Maura.[1] En total foren escollits 403 diputats, i vencé per majoria absoluta el renovat Partit Conservador, dirigit per Francisco Silvela. Els republicans s'apleguen en una nova candidatura, Unió Republicana, que aconsegueix 30 diputats.[2]
El cap de govern fou Francisco Silvela, però aviat xocà amb les ambicions d'Antoni Maura, qui fou cap de govern el desembre de 1903. El desembre de 1904 fou obligat a dimitir i el substituí Marcelo de Azcárrega i el gener de 1905 Raimundo Fernández Villaverde, fins que es tornaren a convocar noves eleccions.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[3][4]