Elio Antonio de Nebrija

Elio Antonio de Nebrija

Biografia
Naixement	(es) Antonio Martínez de Cala e Hinojosa 1444 Lebrija (Província de Sevilla)
Mort	2 juliol 1522 (77/78 anys) Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid)
Sepultura	Capella de San Ildefonso (Alcalá de Henares), restes sense localitzar
Altres noms	Elio Antonio de Nebrija
Residència	Lebrija Bolonya Salamanca Alcalá de Henares
Formació	Universitat de Salamanca Universitat de Bolonya
Activitat
Camp de treball	Lingüística
Ocupació	filòleg, professor d'universitat, traductor de la Bíblia, lexicògraf, gramàtic, humanista, traductor, lingüista
Ocupador	Universitat de Salamanca Universitat d'Alcalà Universitat de Bolonya
Professors	Pedro de Osma
Alumnes	André de Resende i Cristóbal Escobar
Obra
Obres destacables Tanto Monta (1492) Gramática de la lengua castellana (1517) Reglas de ortografía en la lengua castellana (en) (1520) Bíblia Poliglota Complutense
Família
Fills	Francisca de Nebrija

Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia. Va destacar també pel suport a la impremta a la ciutat de Salamanca.

Nebrija va estudiar humanitats a Salamanca i estava fortament influït per la cultura clàssica. Va redactar una de les primeres gramàtiques d'una llengua romànica.^[1] Va dividir l'oració en vuit parts, que serien el germen de les categories més populars. El seu estudi sobre el castellà servia, però, per aprendre millor el llatí per comparació, autèntica llengua de cultura per a ell. Va afirmar que el castellà venia d'un llatí corromput i que s'havia de restaurar la llengua original. Nebrija és l'autor de la coneguda frase: "siempre la lengua fue compañera del imperio" usada sovint posteriorment per justificar el colonialisme espanyol.^[2]

El 1505, tot i ser un protegit dels Reis Catòlics, Antonio va ser acusat per l'inquisidor general, fray Diego de Deza, qui li va confiscar totes les seves obres, per haver comparat la Vulgata (la versió oficial de la Bíblia admesa per Roma) amb les versions originals en hebreu i grec i haver trobat que hi havien greus errors de traducció.^[3]

• Introductiones latinae, 1481
• Gramática de la lengua castellana, 1492
• Axel Schönberger (ed.): Die "Gramática de la lengua castellana" des Antonio de Nebrija: kastilischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung der ersten spanischen Grammatik aus dem Jahre 1492, Teil 1: 1. Buch: Lautlehre und Orthographie; 2. Buch: Prosodie und Metrik'', Valentia, Frankfurt am Main 2016 (traducció alemanya i explicació científica dels dos primers llibres de la gramàtica castellana. És la primera traducció de la gramàtica de Nebrija).
• Diccionario latino-español, 1492
• Vocabulario español-latino, 1495
• Reglas de ortografía española, 1517

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elio Antonio de Nebrija

• 
  "Reglas de orthographia en la lengua castellana" (1517)
• 
  Estàtua d'Antonio de Nebrija per Anselmo Nogués, a l'exterior de la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid.