|
Emili Sicars i de Palau
Emili Sicars i de Palau (Girona, 17 de juliol de 1841 – Barcelona, 8 d'octubre de 1913) fou un advocat, propietari i polític català. BiografiaDe filiació carlista, fou elegit diputat per Girona a les eleccions generals espanyoles de 1871. Al Congrés dels Diputats va fer una petició perquè els jutges destinats a Catalunya coneguessin el català.[1][2] Després seria candidat carlí a les eleccions de 1872 i 1891. Amb els anys s'arrenglerà amb el sector carlí catalanista dirigit per Miquel Junyent i Rovira i va donar suport la Solidaritat Catalana, amb la que fou escollit senador per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1907 en la coalició Solidaritat Catalana, on es presentaven en una mateixa candidatura els carlistes, la Lliga Regionalista i altres.[3] El seu pare era Narcís Sicars i Lligoña (1801-1878), alcalde de Girona en 1841, i diputat a Corts per Girona en dues ocasions: en 1840 i en el període 1844-1846.[4] Casat el 26 de juny de 1873 amb Carme Salvadó i Minguell (n.1852).[5] El seu fill fou Narcís Sicars i Salvadó (†1918), I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres, escriptor catòlic i adaptador al català d'obres de teatre. Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
