|
Emili Teixidor i Viladecàs
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1932 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.[1] Fou autor de novel·les com L'ocell de foc (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana)[2] i Pa negre (que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga). BiografiaTeixidor va néixer el 22 de desembre de 1932[3] a la població de Roda de Ter (Osona). Va estudiar Dret, Filosofia, lletres, Periodisme i Magisteri–,[4] i esdevingué durant anys professor d'institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol.[5] En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.[4] Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a final de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País.[2][4] També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol.[6] Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.[7] Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.[4] El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari.[8] Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-nou anys, a causa d'un càncer.[2][5] Obra literàriaTeixidor fou un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment, com ara la Guerra Civil espanyola i la postguerra.[4] S'especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un ric vocabulari i un bon domini de la tècnica narrativa.[2]
Inicià la seva producció literària amb les novel·les infantils i juvenils Les rates malaltes (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc. Totes elles han esdevingut clàssics juvenils, així com la sèrie de novel·les de la formiga Piga. Pel que fa a la narrativa per al públic adult, s'inicià amb el recull de novel·les breu Sic trànsit Glòria Swanson, tot i que l'obra més aclamada va ser Pa negre (2003). Les seves darreres novel·les foren Laura Sants (2006) i Els convidats (2010),[9] les quals també estan ambientades en la postguerra.[5] Teixidor també ha escrit en castellà com Si lo sé no vengo (1985) o la novel·la Las alas de la noche (1988).[6] L'obra d'Emili Teixidor s'ha traduït al castellà, al farsi, al francès, al gallec, al grec, a l'italià, al neerlandès, al polonès, al portuguès i al romanès.[7][9][10] En els darrers anys visità escoles i insituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura.[8] També apuntà que cal incentivar l'interès per la cultura catalana,[5] en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor.[11] Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.[10] El fons bibliogràfic i documental[12] compilat pel pedagog, escriptor i periodista sempre va estar custodiat pel seu productor. A la seva mort, passà a mans del seu hereu, el Sr. Lluís Fernández Sopena, qui el donà a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i des de l'any 2017 es conserva a la sala Emili Teixidor del Campus de Miramarges i és una de les col·leccions especials de la Biblioteca de la mateixa universitat.[13] Inclou documentació i objectes[14] de la seva vida personal (agendes, certificats, etc.) i professional (manuscrits mecanografiats, guions, premis, etc.), i també la seva biblioteca personal, formada per uns 4.400 volums, sobretot llibres d'assaig i novel·les. Obra publicadaLa totalitat de l'obra d'Emili Teixidor és la següent:[6]
Premis
Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
