Enric Solà i Palerm

Enric Solà i Palerm

Biografia
Naixement	1941 València
Mort	17 gener 2022 (80/81 anys) València
Formació	Universitat de València
Activitat
Ocupació	catedràtic, advocat
Ocupador	Universitat de València
Premis
Premi d'Actuació Cívica

Enric Solà i Palerm (València, 1941 - València, 17 de gener de 2022^[1][2]) fou un advocat valencià que va treballar com a registrador de la propietat, i fou autor de diversos escrits de divulgació legislativa.

Llicenciat en Dret l'any 1963 amb el premi Rodríguez Fornos, en Filosofia l'any 1966 i en Medicina l'any 1982, va ser professor de la Universitat de València i l'any 1970 ingressà amb el número u al Cos de Registradors de la Propietat i Mercantils, exercint-ne la professió per tot el domini lingüístic; representant dels registradors valencians al Consell Valencià del Moviment Europeu i a l'Observatori de Dret Civil Valencià, hi ha aportat diversos estudis sobre temàtica foral.

A petició de Joan Fuster,^[3] el 1975 va ser autor del primer antecedent de l'estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, l'Estatut d'Elx.^[4] També fou l'autor de l'Informe jurídic sobre l'ensenyament del valencià en l'etapa preautonòmica^[4] i de diferents col·laboracions en premsa escrita, moltes d'elles en el setmanari El Temps.

Guardonat amb el premi periodístic Memorial Joan B. Cendrós en la Nit de Santa Llúcia de 1987, i el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla de 2001, el 2005 publica el llibre Recuperem els Furs (Tres i Quatre).