Epistolita

Epistolita
Fórmula química	(Na☐)Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)O₂(OH)₂(H₂O)₄
Epònim	carta
Localitat tipus	Nunarssuatsiaq, fiord Tunulliarfik, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.11
Dana	56.2.7.1
Heys	17.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,41Å; b = 7,08Å; c = 12,07Å; α = 103,03°; β = 96,03°; γ = 88,36°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	blanc, gris groguenc, beix rosat, bronze, platejat en {001}
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	sedosa, nacrada
Diafanitat	translúcida, opaca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,610 nβ = 1,650 nγ = 1,682
Birefringència	δ = 0,072
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 80°
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Al, Ta, Fe, Mn, Mg, Ca, K, F, P
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2016 s.p.
Any d'aprovació	1897
Símbol	Epi
Referències	[1]

L'epistolita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Va ser anomenada en honor del mot grec ἐπιστολή (epistolē, carta), degut a la seva forma rectangular, plana i de color blanc.^[1]

L'epistolita és un sorosilicat de fórmula química (Na☐)Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)O₂(OH)₂(H₂O)₄. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són rectangulars i tabulars en (001), de fins a 5 cm. També apareix en forma de plaques irregulars i masses laminars corbes.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epistolita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

L'epistolita és un mineral de baixa temperatura que es forma en pegmatites alcalines, albitites, xenòlits de sodalita i filons hidrotermals.^[2] Va ser descoberta a Nunarssuatsiaq, al fiord Tunulliarfik (Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, altres indrets de Groenlàndia i Rússia.^[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, albita, murmanita, esfalerita, pectolita manganèsica, neptunita, steenstrupina, sodalita, eudialita i nenadkevichita.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epistolita