|
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell (Barcelona, segle X - Còrdova, 1 de setembre de 1010) anomenat Ermengol I el de Còrdova, fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010. Fou el primer del casal d'Urgell.[1] BiografiaEra el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell, com a branca menor del casal de Barcelona. La seva política va ser d'obertura envers Europa, especialment amb Itàlia; Miquel Coll i Alentorn diu que això és una tendència general entre els nobles i prelats catalans a causa del deslligament dels comtes amb el regne franc.[2] Aquest oberturisme el va combinar amb una intensa activitat bèl·lica contra al-Àndalus. Va ser tingut en bona consideració per l'Església, i va tenir bones relacions amb els clergues locals, especialment amb el bisbe Sal·la, amb qui va negociar i pactar la promoció del nebot d'aquest, Ermengol, a la seu d'Urgell en el marc del conflicte de possessió de terres del bisbat d'Urgell amb el de Ribagorça des de la creació del segon amb seu a Roda d'Isàvena el 957.[3][1] El 998 i el 1001 va realitzar grans viatges a Roma, i va estimular als seus nobles a realitzar-ne altres a Santiago de Compostel·la, Le Puy, Santa Fe de Conques o Monte Gargano.[4] Després de la incursió d'Abd al-Malik a les terres del castell de Montmagastre el 1003, pertanyents al monestir de Sant Pere de Codinet, malgrat el perill que suposava, Ermengol hi feu fundar una canònica.[5] En el terreny militar, el 1003 va participar en una ràtzia contra els musulmans de Lleida, però va ser capturat en una incursió a la població d'Albesa el 1004. El 1010 va unir-se a una expedició a Còrdova organitzada pel seu germà Ramon Borrell, on Ermengol va morir als trenta-set anys durant la batalla d'Aqbat al-Bakr, que va resultar en victòria per al bàndol cristià.[4][1][6] Mort el comte a Còrdova, Ermengol II, que només tenia un any, rep el comtat d'Urgell. El seu oncle, Ramon Berenguer I, va fer-se càrrec de la seva tutoria entre 1010 i 1017.[7] Com a curiositat, en el testament d'Ermengol I hi ha una de les primeres referències a la possessió d'un joc d'escacs a Europa.[4][8][9] FamíliaOrígens familiarsAncestres d'Ermengol I
MatrimoniVa casar-se en primeres núpcies, l'any 1000 amb Tedberga de Gavaldà, amb qui tingueren dos fills:
Amb la mort de Tedberga de Gavaldà l'any 1003,[10] Ermengol es casa en segones núpcies amb Geriberga o Guisla, de la qual es desconeix el seu origen. Alguns han identificat ambdues dones amb una sola esposa.[11] Títols i successors
Referències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
