El terme estamenya[1] (del llatístaminea, derivat d'stamen «estam»)[2] fa referència a un tipus de teixit de llana pentinada. També es coneix com a «teixit de llana o estam».[3]
Al llarg del temps la seva consideració ha variat de forma important. Originalment, es tractava d'una tela d'una certa categoria, teixida amb estam (fil de llana pentinada, conservant les millors fibres).[4] En èpoques posteriors, l'estamenya de llana fou considerada com una tela senzilla i ordinària. Hi ha documentades teles d'estamenya basades en seda, cotó o barreges de fils de fibres diferents.
En l'actualitat, l'estamenya o etamina (del francès étamine) és un teixit poc espès de fils gruixuts, amb aspecte rústic, com si fos treballat de manera artesanal.[5] No obstant això, presenta un tacte rígid propi de les teles amb «cos» a causa l'alta torsió de les fibres que el componen.[3]
És una tela resistent i duradora que s'utilitza per a la confecció de roba informal en la temporada primavera-estiu, si és de cotó 100 % o mescla de cotó.[6] Les estamenyes de llana o mescla de llana, que poden ser jaspiades, i les de mescla de polièster i raió serveixen per a sastrería i roba d'oficina.
1794. En una obra traduïda del francès només es fa referència a les estamenyes teixides amb llana i seda.[9]
Estamenyes llises (fines, semi-fines i ordinàries)
Estamenyes revirades
Estamenyes estampades
1836. "Estamenha", en portuguès: "Tecido delgado de lan, pouco tapado"[10]
1839. "Estamenya. Teixit de llana ordinari i senzill".[11]
1840. L'obra Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio, patrocinada per la Junta de Comerç de Barcelona, esmenta estamenyes molt diverses.[12]
1853. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola. José Oriol Ronquillo y Vidal. Vegeu "estameña".[13]
Documents
1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[14][15]
... En Damià Armengol, teixidor de llana, responent, qui jura a nostre Senyor Déu, etc. Fonch interrogat [de] una peça de estamenya que és stada attrobada en lo teler en casa sua pròpria de aquell, o que diga de qui és. E dix que stà en veritat que ell, responent, acostuma en sa casa a teixir algunes estamenyes e draps de molts particulars ....
↑«Estameña». Vocabulario de comercio medieval. Legado Gual Camarena. Universidad de Murcia.
↑ 3,03,1Travers-Spencer, Simon; Zaman. Directorio de formas y estilo para diseñadores de moda. Barcelona (España): Editorial Acanto, 2008, p. 129. ISBN 978-84-95376-85-5. «Se llama lana de estambre a una lana de fibras largas que en el proceso de hilado se han peinado y dado una torsión alta, dando un acabado suave y fuerte.»
↑Baugh, Gail. «Sección tres: Directorio textil. Capítulo uno: Estructura. Etamina». A: Manual de tejidos para diseñadores de moda.. En castellano, 1ª. Barcelona (España): Parramón Ediciones, S.A, 2011, p. 84. ISBN 978-84-342-3831-2. «La etamina emplea hilos gruesos para obtener una textura áspera con ligamento esterilla.»
↑Baugh, Gail. «Sección tres: Directorio textil. Capítulo uno: Estructura. Etamina». A: Manual de tejidos para diseñadores de moda.. En castellano, 1ª. Barcelona (España): Parramón Ediciones, S.A, 2011, p. 84. ISBN 978-84-342-3831-2. «La etamina de algodón se puede emplear en pantalones y chaquetas no estructurados, aunque puede encogerse.»