Estronadelfita

Estronadelfita
Fórmula química	Sr₅(PO₄)₃F
Epònim	germà, estronci i composició
Localitat tipus	Mina d'apatita de Kirovskii, Kukisvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Dana	41.8.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,845(7) Å; c = 7,383(4) Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Grup espacial	p6₃/m
Color	incolor amb una tonalitat verdosa clara
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Densitat	3,915 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,630() nε = 1,623(1)
Birefringència	δ = 0,007
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-009
Any d'aprovació	2008
Símbol	Sad
Referències	[1]

L'estronadelfita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'apatita. Rep el nom de l'element estronci, i αδελφóσ, el terme grec per "germà", com a mineral anàleg amb estronci de la fluorapatita.

L'estronadelfita és un fosfat de fórmula química Sr₅(PO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És una espècie isostructural amb la fluorapatita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.^[2]

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersman, a Moscou, amb el número de registre 3693/1.

Va ser descoberta a la mina d'apatita de Kirovskii, situada al mont Kukisvumtxorr, dins el massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). Més tard, en el 2017, va ser descrita a la pedrera Bortolan, a la localitat brasilera de Poços de Caldas, a Minas Gerais. Amb aquest nou indret són dos els llocs a tot el planeta on es pot trobar aquesta espècie mineral.