|
Eugène Burnouf
Eugène Burnouf, (París, 8 d'abril de 1801 - París, 28 de maig de 1852) fou un lingüista i indòleg francès, fundador de la Société Asiatique l'any 1822 i fill de Jean-Louis Burnouf. BiografiaVa estudiar a l'École royale des chartes[1] abans de consagrar-se a l'estudi de les llengües orientals, tot suscitant un moviment d'estudis vèdics científics a França. Va ser professor de gramàtica general a l'École Normale Supérieure i va ser nomenat professor del Collège de France, on va ser titular de la càtedra de llengua i literatura sànscrites entre 1832 i 1852. Va ser elegit membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres l'any 1832. Les seues investigacions van ultrapassar àmpliament el marc del sànscrit, amb estudis principalment del pali i l'avèstic. Eugène Burnouf és considerat un dels grans indòlegs francesos i el pare dels estudis sobre el budisme a Occident. També se li deuen, principalment, una traducció del Bhagavata Purana i la primera traducció del Sutra del Lotus, del sànscrit al francès, publicada l'any 1852. La seua tomba es troba al cementiri del Père-Lachaise (59a Divisió, 3a línia, AJ, 13). Un carrer del 19è arrondissement de París porta el seu nom. Era cosí germà d'Émile-Louis Burnouf. La seua filla Laure es va casar amb l'historiador Léopold Delisle. Obres escollides
Referències i notes A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugène Burnouf
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
