Eutin

Eutin

Tipus	municipi urbà, assentament humà, capital de districte, climatic health resort (en) i balneari climàtic
Localització
54° 08′ 16″ N, 10° 37′ 05″ E / 54.1378°N,10.6181°E / 54.1378; 10.6181
Estat	Alemanya
Estat federat	Slesvig-Holstein
Districte rural	districte d'Ostholstein
Capital de	districte d'Ostholstein
Conté la subdivisió	Fissau (en)
Població humana
Població	17.296 (2023) (417,88 hab./km²)
Geografia
Superfície	41,39 km²
Altitud	33 m
Organització política
Membre de	Städteverband Schleswig-Holstein
Identificador descriptiu
Codi postal	23701
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	04521
Altres
Agermanament amb	Putbus Lawrence Nykøbing Falster municipi de Guldborgsund
Lloc web	vg-eutin-suesel.de…

Eutin és una petita ciutat del nord d'Alemanya, capital del districte d'Ostholstein a l'estat federat de Slesvig-Holstein.

Eutin està ubicat enmig del parc natural "Holsteinische Schweiz", uns 100 km al nord-est d'Hamburg.

La primera població, denominada "Utin", estava situada a una illa del "gran llac" i era d'origen eslau. Al segle xii pobladors holandesos (12 famílies) es van establir al que ara és el centre històric d'Eutin. El bisbe de Lübeck, Gerold, l'any 1156 va fundar un mercat i es va construir una residència a Eutin.

El poble va créixer molt i, finalment, l'any 1257 Eutin va aconseguir els privilegis de ciutat. Quan el Bisbat de Lübeck va ser secularitzat el 1803, la població passà a dependre del Ducat d'Oldenburg.

L'any 1937, Eutin va passar a pertànyer a Prússia, des de 1946 forma part de l'estat federal de Slesvig-Holstein.

Eutin fou el lloc on veié la llum el compositor Carl Maria von Weber. Per a honorar-lo, hom construí un auditori a l'aire lliure (Freilichtbühne) el 1951, on cada estiu s'hi fa un festival (Eutiner Festspiele) amb interpretació d'obres orquestrals i òperes.

• El castell (Eutiner Schloss) es remunta al 1160, tot i que ha sofert considerables reformes amb el pas del temps. Acull un museu (el Ostholstein-Museum), dues biblioteques i uns jardins d'estil anglès.
• La catedral de Sant Miquel, del segle xiii
• La Plaça del Mercat
• La Torre de l'Aigua, del 1909, en estil neogòtic
• A 5 km de la ciutat, el Pavelló de Caça del Llac Uklei, bastit el 1776

• Nikolaus Mercator (c.1620 – Versalles, 1687), matemàtic i teòric de la música
• Johann Heinrich Voß (1751 – 1826), poeta i traductor
• Carl Maria von Weber (1786 – 1826), compositor

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Plana web de la ciutat(alemany)(danès)(anglès)
• Plana web del festival d'estiu (alemany)