|
Felip Antoni de Borbó
OrígensVa néixer a Portici el 13 de juny de 1747.[1] Primer fill mascle de Carles VII de Nàpols i V de Sicília —el futur Carles III d'Espanya— i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia. El seu naixement va ser molt celebrat al regne, després del naixement de cinc filles.[2] Discapacitat intel·lectualQuan va néixer es va dir que era un nen robust i ben format, i el seu oncle, el rei Ferran VI d'Espanya, va atorgar-li el rang d'infant d'Espanya amb una renda anual de 40.000 duros.[2] Tant el rei com la seva muller, Bàrbara de Bragança, el van apadrinar i van enviar en representació al duc de Medinaceli a la celebració.[3] Tanmateix, ben aviat Felip Antoni va començar a donar senyals de mala salud, tenia el cap molt gran, patia d'estrabisme i va mostrar signes d'una notable discapacitat intel·lectual. A més, patia de crisis epilèptiques i mai va arribar a parlar.[2] Hom va atribuir aquesta situació per llet que havia rebut de les seves nodrisses.[3] Per aquesta raó, l'agost de 1759, quan Carles III va accedir al tron espanyol, va ser apartat de la successió a les corones d'Espanya, Nàpols i Sicília. Així, el segon en la successió, Carles, va esdevenir príncep d'Astúries, i el tercer, Ferran, va esdevenir hereu dels regnes italians.[2] Reclusió a CasertaA Felip se li va concedir el títol de duc de Calàbria a perpetuïtat i va ser internat al Palau Reial de Caserta, allunyat de la cort napolitana, i encomanat al marquès de Tanucci.[2][3] Al llarg de la seva vida va ser tractat amb la distinció lligada al seu rang, i va estar a cura de camarlencs i vigilants que evitaven els excessos als quals era procliu, especialment el van mantenir allunyat del sexe, perquè de vegades agafava impetuosament les dames de la cort pels passadissos de palau.[2] En tot cas, es diu que també va ser amant de la música, i a palau disposava de diversos músics i cantants.[3] MortA començaments de setembre de 1777 va posar-se malalt per unes febres que van derivar en verola, que li va provocar la mort el dia 17. A la seva mort, l'abat Galiani va escriure: «va ser realment considerada un esdeveniment afortunat a causa de la seva condició d'imbècil incurable». Va ser enterrat a la basílica de Santa Clara, necròpolis dels reis de Nàpols i de Sicília.[2] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
_-_Museo_Campano.jpg)
