Fenomen de Raynaud
El fenomen de Raynaud és un trastorn vasoespàstic que causa la decoloració dels dits de les mans i els peus, i ocasionalment d'altres àrees. Rep el nom de qui el va descriure, Maurice Raynaud. També pot causar que les ungles es facin trencadisses longitudinalment. Es creu que el fenomen és el resultat de vasoespasmes que redueixen el subministrament de sang a la respectiva zona. L'estrès i el fred són desencadenants clàssics del fenomen. Aquest fenomen pot ser primari o secundari.
La mesura del gradient de temperatura a la mà és una eina usada per distingir entre les formes primàries i secundàries.[1] És producte d'una hiperactivació del sistema nerviós simpàtic que causa una vasoconstricció extrema dels vasos sanguinis perifèrics que porta a la hipòxia dels teixits. Els casos crònics i recurrents del fenomen de Raynaud poden produir l'atròfia de la pell, dels teixits subcutanis i, molt rarament, dels músculs. En casos rars aquest pot causar úlceres i gangrena isquèmica (seca).[2] Epidemiologia i símptomesEl fenomen de Raynaud afecta del 3 al 5 per cent de la població, però és més freqüent en dones que en homes i pot arribar a afectar d'un 20 a un 30% de les dones joves.[3] Els símptomes són els següents: primer, els dits de les mans i dels peus, les orelles o el nas es tornen de color blanc i posteriorment blaus; en retornar el flux de sang, l'àrea es torna de color vermell i, després, torna al seu color normal, i els episodis poden durar des de minuts fins a hores. Les persones amb el fenomen de Raynaud primari tenen problemes en els mateixos dits en les dues mans i a la majoria de persones no els causa dolor. Les persones amb el fenomen de Raynaud provocat per altres afeccions, tenen més probabilitat de presentar dolor o entumiment a les mans. Poques vegades el dolor és intens, tot i així es poden arribar a crear ulceres en els dits afectats si el dolor és molt intens. ClassificacióEl fenomen de Raynaud es pot dividir en fenomen primari i secundari.[4] La taula comparativa en mostra les diferències.
DiagnòsticLa malaltia de Raynaud (primària de Raynaud) i el fenomen de Raynaud (secundària de Raynaud) es poden distingir per la presència de signes d'artritis o vasculitis,i mitjançant diverses proves de laboratori. L'examen capil·lar de la base de les ungles o capil·laroscòpia és un dels mètodes més sensibles per diagnosticar el fenomen de Raynaud causat per trastorns del teixit connectiu, és a dir, per distingir objectivament una forma secundària d'una primària.[5] Si se sospita que el fenomen és secundari a l'esclerosi sistèmica, la termografia pot ajudar a predir l'esclerosi sistèmica.[1] Un historial mèdic acurat intentarà identificar o excloure possibles causes secundàries.
Per ajudar al diagnòstic del fenomen de Raynaud, s'han proposat diversos conjunts de criteris diagnòstics.[6][7][8][9] Un grup d'experts en els camps de la reumatologia i la dermatologia van desenvolupar els criteris de consens internacional per al diagnòstic del fenomen primari de Raynaud.[10] TractamentEls objectius del tractament [11] són: reduir la quantitats d'episodis; aconseguir que els episodis siguin menys forts; prevenir els danys del teixit, prevenir la pèrdua de teixit en les mans i en els peus. El fenomen de Raynaud primari no causa cap dany al teixit; per això primer s'intenta aplicar un tractament sense medicaments. El tractament amb medicaments és més comú en el cas del fenomen de Raynaud secundari. Els casos més greus de Raynaud podrien causar úlceres o gangrena, és a dir, la mort del teixit en els dits de mans i peus. Aquests casos poden ser molt dolorosos i difícils de tractar. La cirurgia es podria utilitzar en els casos més greus com en el dany greu dels teixits. Tractaments no farmacològicsPer disminuir la duració i la intensitat dels episodis es recomana: mantenir les mans i els peus secs i calents; evitar l'aire condicionat; utilitzar guants quan s'hagi d'agafar aliments freds o congelats; vestir amb diverses capes de roba i utilitzar un barret quan faci fred; consultar amb el metge abans d'anar a fer exercici en dies freds; no fumar (important; controlar l'estrès, i fer exercici amb regularitat. Tractaments farmacològicsLes persones que pateixen síndrome de tipus 2 reben tractament amb medicaments per a la pressió arterial i medicaments que relaxen els vasos sanguinis. Si la circulació de la sang no es restableix, caldrà prendre altres medicaments. Les dones embarassades no han de prendre aquests medicaments. Algunes vegades el fenomen de Raynaud desapareix o s'alleuja amb l'embaràs. Referències
|